Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o
coetanis a la dictadura franquista, i
amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal
recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” als
guanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides
desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.
https://www.torrefarrera.cat/promocio-economica/turisme/el-convent-o-edifici-de-l2019ensenyanca
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21858
Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 1821 - 1897) va ser l'encarregat de
projectar la remodelació de l'edifici en el seu estil neoclàssic característic
La família de Josep Jené i Maria de Gomar i la donació posterior a la
parróquia i a la comunitat religiosa de monges de l'orde de Lestonnac
Després del trasllat de les monges a Lleida, l'edifici va albergar un
taller i residència per a persones amb discapacitat intel·lectual (Centre
Ginesta / Aspamis)
Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 26 de maig de 1821 - Barcelona, 31 de gener de 1897)
La seua filla petita, Eugènia Lamarca i de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866 - la Jonquera, 18 de setembre de 1937), es casà l'any 1888 amb Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933, que assoliria el grau de Tinent Coronel del Cos d'Enginyers, abandonaria l'exercit i esdevindria el primer president de la Generalitat republicana
«El que pugui fer
que faci.»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació
oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat,
l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners
o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava
aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que
abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb
bidons de gasolina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada