dijous, 4 de maig del 2023

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL COLL. GUIRÓ. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ.

No trobava dades d’aquesta ermita  que retratava l’Ester Gonzalez Vidal,  i de la que  llegia que se li ha restaurat la coberta, en dades recents.







https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25175

http://xevivilaregut.com/patrimoni/lleida/altaribagorsa/guiro/XV5D2930-single.php

Si teniu dades històriques sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya té – encara - , malgrat la seva forçada pertinença al REINO ,  un important Patrimoni Històric i/o Artístic que és malgrat el desinterès de les administracions públiques, el millor actiu que tenim per atreure persones interessades per la cultura – que n’hi han, i moltes -; Barcelona ja exerceix com a pol d’atracció d’un turisme d’alcohol – i altres drogues - , sol i platges, que va foragitant als antics residents.  Cal potenciar la Catalunya de “ veritat”, enfront del Parc temàtic barceloní, oi?.

Que la Marededéu del Coll de Guiró, mitjancera nostra davant l'Altíssim, li presenti la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el tu poble !!!!


dimecres, 3 de maig del 2023

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ

 


El Vicent Miralles Tortes,  pública  fotografies de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel de Montblanc, de  la que juraria haver-ne publicat en algun dels meus blogs, i que ara no trobo.  Fa temps que malpenso del Sr. Google.

 

Llegia que l’església de l’Arcàngel  Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial advocat a la  mal dita   Santa Maria – en català la forma correcta és Marededéu, en el cas de l’església parroquial Marededéu del Cor, està clar que s’imposava a sang i fetge no tant sols la llengua castellana, sinó  també els mals costums com aquest que pretén minimitzar el paper cabdal de la Verge Maria, i deixar clar al mateix temps la misogínia visceral d’aquella “ cultura “ - , entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu recinte murat de la vila de Montblanc; potser és aquesta la causa que no es tinguin notícies documentals anteriors a l’any 1300.

 

A mitjan segle XIV, la prosperitat econòmica que adquirí la vila, conjuntament amb el creixement demogràfic, afavorí la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria– en català la forma correcta és Marededeu, en el cas de l’església parroquial Marededéu del Cor, està clar que s’imposava a sang i fetge no tant sols la llengua castellana, sinó  també els mals costums com aquest que pretén minimitzar el paper cabdal de la Verge Maria, i deixar clar al mateix temps la misogínia visceral d’aquella “ cultura “ -  , al mateix temps que es modificava la de l’Arcàngel Sant Miquel, car totes dues resultaven insuficients de capacitats i massa senzilles; així, se substituí totalment el primitiu temple romànic de l’Arcàngel  Sant Miquel per un altre d’estil gòtic, de manera que de la construcció originària tan sols se’n conservà el frontispici, amb un portal constituït per tres arquivoltes en degradació. A la dreta de la façana s’alça el campanar.

 

En aquest temple, els anys 1307, 1333 i 1370, se celebraren corts generals de Catalunya.


l’edifici romànic de l’Església de l’Arcàngel Sant Miquel fou substituït per una fàbrica gòtica a mitjan segle XIV. De l’antic edifici romànic, únicament en resta el frontispici.


 La portada originària d’accés al temple és situada al bell mig de la façana de ponent o frontispici, als peus de l’actual església gòtica. Es tracta d’una porta d’arc de mig punt, formada per grans dovelles, i amb una motllura que recorre a manera de guardapols la part més externa de l’arc. El portal, que és cap-i-alçat, el constitueixen tres arcs en degradació. A banda i banda del portal, hi ha dues columnes amb capitells llisos que reben dos d’aquests arcs.

 

L’aparell és constituït per filades de carreus tallats regularment a cops d’escoda i disposats a la manera isòdoma


Actualment, l’església de Sant Miquel es troba en bon estat de conservació i continua oberta al culte




Que l’Arcàngel Sant Miquel i la Marededéu elevin a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el teu poble!!!

dimarts, 2 de maig del 2023

ELS EFECTES DE LA SEQUERA I EL CANVI CLIMÀTIC. LA GUÀRDIA D’ARES. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 


El Jordi Vila Juncá publica una fotografia que palesa clarament els efectes de la sequera en l’àmbit rural, carregament de palla per el bestiar ,.... , la Guàrdia d'Ares.

La Guàrdia d'Ares és una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d'Aguilar , situat a la part central del terme, el poble de la Guàrdia d'Ares és el cap de l'EMD i està situat dalt d'un turó al marge esquerre del riu de la Guàrdia.


Va ser un municipi independent fins a  l’any  1972.

 L'antic terme comprenia, igual com l'entitat municipal descentralitzada actual, els pobles d'Espaén i Trejuvell (situats a la mateixa carretera local en direcció a Noves) i altres nuclis menors.

L'antic castell era l'actual borda del Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.

A la part alta del poble hi ha l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/sant-esteve-de-la-guardia-dares-les.html

 

divendres, 28 d’abril del 2023

CAN MAS. JOANETES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

L’Àngela Verdaguer Farres, identifica l’edifici que  el Pere Carre Pons Olot, com Can Mas de Joanetes a la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa.




Patrimoni Gencat en diu; Edifici civil cobert amb teulada a dues aigües.

La construcció original presenta algunes modificacions i es veuen dos cossos diferenciats. A la banda esquerra de la façana principal hi ha una escala de pedra que dona a una de les portes d'entrada, a mà dreta hi ha una gran galeria de fusta i una altra de més petita damunt aquella. Hi ha un afegit a la banda dreta de l'edifici original. La resta de l'edifici té escasses obertures i s'allarga vers la part de darrere, ja que hi havia tres masoveries.

Tot i les ampliacions l'edifici guarda certa harmonia.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10715

Els catalans hem d’aprofitar totes les ocasions per a divulgar el Patrimoni Històric de Catalunya, recordeu que som  un “  Grupo objetivamente identificable”

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20230131/grupo-objetivamente-identificable-puigdemont-llarena-tjue-articulo-pilar-rahola-82250654

https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=269942&pageIndex=0&doclang=ES

Aquest reconeixement de la nostra “ fragilitat “, i alhora de l’absoluta manca de respecte a les minories per part del REINO, situa moltes de les mesures que ens han aplicat, i ens apliquen com “ formes de genocidi “.

 

dimecres, 26 d’abril del 2023

CAN PO CARDONA. SANT JOAN DESPI. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

Llegia;  la masia data del 1750. L'any 1850 aproximadament, va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, el masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal. Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d'aquí l'abreviació familiar de "Po".

L'any 1927, Miquel Cardona Duran va reformar la casa amb un nou gust més burgès (data de la petició de la llicència municipal d'obres: 19-07-1927). L'arquitecte encarregat per fer aquesta tasca va ser Juli M. Fossas. Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i s'afegí dues ales laterals als costats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=200

La retratava l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) l’any 924, abans de la reforma duta a terme per l’arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945)





https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4256

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/juli-m-fossas-i-martnez

 

 

dimarts, 25 d’abril del 2023

IN MEMORIAN. ÀRREU O LES BORDES D’ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

l’ Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia d’una casa del despoblat d’Àrreu, dit ara les Bordes d’Àrreu, ,  formada per planta baixa i tres pisos, el darrer de mansarda, molt baix de sostre.



Llegia; Façana construïda a la paret mestra perpendicular al cavall que suporta la coberta de pissarra a dues aigües, orientada a l'est. Recoberta per una capa de calç. A la planta baixa s'obre la porta allindada i dues petites finestres per a la ventilació de l'estable; originalment una d'aquestes finestres era un accés a l'edifici a partir de l'arc. En el primer pis, tres grans obertures tenen accés a una llarga balconada que ocupa tota l'amplada de la façana. Aquest balcó de fusta presenta faldonet perfilat i balustres perfilats i calats que formen dibuixos geomètrics, excepte als tres centrals, que formen figures humanes. En el segon pis s'obren tres petits balcons i a l'últim pis un petit finestró sota el prominent i ample ràfec de la coberta assegurada amb quatre tornapuntes.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que l'edifici presenta estat de deixadesa, el qual també és visible a totes les construccions del poble. De la balconada de la planta primera només s'hi conserven les bigues i els llistons de fusta; la barana ha desaparegut. A la façana principal s'hi observa un arrebossat de morter de calç, que ha anat saltant i a la resta de façanes ja no hi és present.

El dia de Nadal de l'any 1803 una allau procedent del barranc de Monars va precipitar-se sobre el poble d'Àrreu, que aleshores es trobava uns 450 metres al sud de la ubicació actual.

Va destruir les 10 cases del poble, i 17 persones, d'un total de 88 habitants, van morir.

 Aquest fet va fer que es traslladés el poble a la ubicació actual, menys exposada a les allaus.

Les edificacions del poble antic es reconstruïren com a bordes, i de fet el lloc va passar a anomenar-se Bordes d'Àrreu.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25324


https://www.lamira.cat/visions/1754/arreu-carretera-perduda


https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2020/09/14/LVG202009140471LC.pdf


El poble havia tingut església advocada a Sant Serni:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25322


Hi es conserva encara l’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS D'ÀRREU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25325

 

El Dr.  Francesc Pons Valladares,  del Servei d’Oncologia Mèdica general, em donava bones noticies el dimarts 25.4.2023  en la primera revisió desprès de la quimioteràpia, i em convocava  per a la segona quinzena d’agost.  

TORNADA A TAÚS. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia, una carlina..... protecció contra les bruixes i d'altres mals.  a Tahús....




Carlina : nom genèric (proposat al segle XIV pel botànic Andrea Cesalpino  (* 6 de juny de 1519 , Arezzo , Toscana – 23 de febrer de 1603 ) i utilitzada per Rembert Dodoens (1518-1585), metge i botànic flamenc;  sembla derivar de Carlemany  ( 2 d'abril de 742, 747 o 748- Aquisgrà , 28 de gener de 814), que va arribar a utilitzar la planta més representativa del gènere ( Carlina acaulis ) com medicina durant una plaga de les seves tropes a prop de Roma (la informació la va tenir per la visió d’un àngel). Aquesta història o llegenda es transmet per un dels herboristes més antics: Jacob Theodor de Bergzabern  (latinitzat Tabernaemontanus ) ( 1522 , Bad Bergzabern ; † agost 1590 , Heidelberg .

 

Llegia; Tahús   en català i oficialment Taús ,  és una localitat dins del municipi de les Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , província de Lleida , Catalunya , Espanya . Havia estat capçalera de municipi de 35,28 km², que en 1972 es va unir al de Noves de Segre , creant així Valls d'Aguilar. Actualment és una entitat municipal descentralitzada d'aquest, agrupant el poble de Tahús i el dels Castells .


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/11/esglesia-parroquial-de-taus-les-valls.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15808

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-guia.html

 

l’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE TAÚS, la retratava l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1988 . Aquest excel·lent fotògraf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà. 




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15807


Continuem en la nostra recerca patrimonial dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i optimistes de mena, esperem la col·laboració de TOTS els catalans , enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.


Als “ passius”  els ho agraeix el REINO