Patrimoni Gencat ens explica que és una església d'una sola nau amb absis semicircular a l'est, il·luminat per tres petites finestres atrompetades i sense decoració.
Sobre la façana, situada a ponent, s'aixeca un baix cloquer a mig camí entre la torre i l'espadanya, de secció rectangular i coberta a dues aigües, en el que s'obren dos petits arcs de mig punt a ponent i altres dos en els costats laterals actualment encegats. Sota del cloquer es troba situada la porta d'entrada, d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca i per damunt d'aquesta un diminut òcul. Els murs són d'aparell de petit tamany sense desbastar. La coberta és a dues aigües. En la part inferior del parament nord, es pot observar un arc encegat.
A l'interior, la nau es troba dividida per un arc faixó en dos curts trams.
Al costat de migdia s'hi ha adossat una petita sagristia.
la vila i el castell de Baén apareixen àmpliament documentats a partir del segle X, no hi ha però, notícies directes sobre l'església de sant Andreu, que mantingué la categoria de parròquia fins a dates recents, en què fou unida a la parròquia de Sant Feliu de Gerri de la Sal.
La Covid.19 continua un dia si i l’altre també, marcant la vida i la mort, els comentaris sobre la idoneïtat dels que n’assumien quasi ‘manu militari’ la gestió, no son cap consol :
https://www.elnacional.cat/es/politica/alfonso-guerra-illa-politica-mejores_498603_102.html?fbclid=IwAR2VhkQkzaPr_67RbbD5thNDIwwRXMo0SzGKy3bOY1VQ-lZhoy-Qea7b7dc
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/no-es-aixo-companys-no-es-aixo-2/?fbclid=IwAR2uMxXtnO_A23LlXpble23hbP3Xl86ST8hCMs_mjw4bptBfQr6H6CTtWt0
De com de malament evoluciona la pandèmia en dóna bona prova la reiteració sobre la conducta inadequada del rei demèrit:
https://www.elnacional.cat/ca/politica/premsa-europea-obre-portada-joan-carles-escandol-reial_498903_102.html?fbclid=IwAR3C7f4psYrInvojmdhJ-gTzIhnMPvWAzjmAnCLFXXGYomOV8x_bBN8Mvbw
https://www.elnacional.cat/ca/politica/joan-carles-gestor-gurtel-ingressar-milons-suissa_498912_102.html?fbclid=IwAR1vGduYnefhBcUtyT0rXQ8avfNtRZ2yeoFCNJMss-v8SaQ2XOmOF2R1S18
Hi ha en la ciutadania una sensació indefinida que podria trobar-se entre el fàstic i la impotència que Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) capava perfectamebt en la seva cançó, NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ :
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.
Que Sant Andreu intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada