L’advocació de Sant Sadurní de Tolosa , força freqüent a Catalunya, especialment en les comarques prepirinenques i pirinenques la portaven els soldats francs, que no encara francesos, quan recolzaven als comtes catalans – ja aleshores es reconeixien com catalans – en la tasca de foragitar als sarraïns.
Patrimoni Gencat ens diu que la primitiva església d'una nau i capçalera semicircular ha estat sensiblement modificada. Entre els segles XVII i XVIII, moment que la nau va ser allargada fent desaparèixer l'absis. Està coberta amb volta de canó apuntada reforçada amb arcs doblers.
L'element més destacat és sens dubte el campanar de planta circular encastat al mur septentrional. Presenta dues finestres geminades, l'una amb capitell mensuliformes i l'altra cegada. Tenia un segon pis, desaparegut el 1922, que fou agençat per un campanar d'espadanya de dues obertures.
Ens agradarà rebre’n imatges fotogràfiques a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , a la segona dècada del segle XX el Pirineu era un anar i venir d’espoliadors d’art amb les seves màquines fotogràfiques.
Conserva a l'interior l'únic retaule barroc del segle XVIII en el seu lloc original de la comarca.
La notícia més antiga coneguda que fa referència al lloc de Gavarra és de l'any 1046, fa referència a la venda d'un alou "in castro Gavarra". Posteriorment, els anys 1048, 1054, 1064 i 1088 es documenten vendes, permutes o donacions relatives a terres situades al terme de Gavarra i el seu castell. Entre els segles XVII i XVIII, època en que s'engrandí el temple modificant la capçalera, no se'n tenen notícies. L'espadanya que corona el campanar sembla que fou construïda el 1922, en desaparèixer el darrer pis de la torre.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-serni-de-gavarra-coll-de-nargo-alt.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15520
MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.
Quan al topònim al diccionari català valència balear ens diu que etimològicament és de procedència preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.); cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).
No trobava cap comentari del que en diu/deia el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), que posava les bases per a l’espoli sistemàtic de la riquesa que es produïa/produeix a Catalunya. Això en fa témer, que el topònim tingui relació amb el mot ‘esbarzer’
La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/05/5eb10b6efdddfffd998b45dd.html
Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada