Patrimoni Gencat la descriu com ; església d'una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent. A més de la sagristia, a banda i banda de l'absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l'exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d'aquest espais més profund, serveix de baptisteri.
El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base i la resta de carreus són encoixinats sense polir. La decoració no s'ha acabat, nomes s'han posat vitralls de colors en la meitat de l'edifici en la part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La decoració escultòrica de la façana i de la porta lateral tampoc s'ha portat a terme. El campanar pertany a anterior església neogòtica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16924
El 1884 s'inicià en el mateix emplaçament la construcció d'un nou temple d'estil neogòtic, obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909), que es va inaugurar el 26 de maig de 1901)
L'església neogòtica fou enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , restant dempeus nomes el campanar.
El 25 de febrer del 1940 Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) com a arquitecte diocesà presenta un projecte d'una nova església. Però el 15 de maig del 1941 se'n presenta un altre signat per Francisco Reguera. No trobava cap dada d’aquest arquitecte, i llegia a la Wikipedia que l’autor fou Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) i que l’església es va es va inaugurar el 17 d'agost de 1946.
No trobava cap dada dels autors de les escultures de la capella del Santíssim, del templet de l’altar Major, o dels vitralls,... val a dir que els sallentins en aquesta matèria no es moquen amb mitja màniga; com exemple proper a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870) s’aixeca un monument de pedra de no gaire qualitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu il·lustre fill , Antoni Maria Claret i Clarà, costejat mitjançat subscripció popular (10.881 pessetes.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949) i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), el monument destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.
Tant de l’església, com del monument anterior a la revolta feixista en deuen haver imatges, oi?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
https://serhistorico.net/2019/09/06/los-anos-30-en-sallent-miguel-g-gomez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada