L'ermita de la Verge de la Pineda era en els seus orígens un castell que l'església va adquirir, amb llicència de Pere el Catòlic l'any 1211. Trenta-quatre anys més tard es va fer la separació del terme, el de la Pineda quedà per al Paborde i el de Salou per a la Mitra.
L’any 1391, arran d'un intercanvi entre Joan I i l'arquebisbe Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407), La Pineda va passar a jurisdicció de l'arquebisbe. El delme de la Pineda, amb la jurisdicció civil, va ser assignat al Cambrer perquè pogués suportar l'alimentació dels canonges.
L'actual ermita de la Verge de la Pineda està aixecada damunt els terrenys de l'antiga església medieval.
L'any 1708 es va donar permís per aixecar l'església nova, que va ser beneïda l'any 1757. L'ermita ha sofert successives modificacions, una de les quals el 1879. En l'angle sud-est es troba la torre medieval, reaprofitada com a campanar.
L'actual ermita de la Verge de la Pineda està aixecada a partir de l'any 1708 i va ser beneïda l'any 1757. L'ermita ha sofert successives modificacions, una de les quals el 1879, com indica una inscripció sobre la porta
La torre de l'Ermita, conservada en un bon estat gràcies a diverses restauracions, és una estructura de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i una alçada d'11 metres . Està feta amb maçoneria i reforç de carreus en les cantonades i les obertures. Les portes i les finestres són fruit de reformes modernes, però el volum de la torre correspon a l'edifici original. També conserva en el pis superior matacans, situats de forma centrada en les diverses cares de la torre, i fets amb carreus. L'accés actual es realitza des de l'interior de l'ermita.
Fotografies de Pep Aleu Sendra
P/D
La meva relació amb Vila-seca té més de 40 anys, i estic convençut d’haver publicat en alguna ocasió sobre el Santuari de la Verge de la Pineda que he visitat. Intueixo que el Sr. Google quan fa anys i panys, ja no indexa les publicacions del blocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada