La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà l'any 1758.
El dia 21 d'octubre de 1759 es va col·locar la primera pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix l'arquitecte responsable del disseny de la nova església, però podria ser Ignasi Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la de la Casa de Misericòrdia i Hospici de Girona (1774) obra de la qual en són els autors. Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al culte. El campanar, tot i haver-se iniciat conjuntament, quedà relegat a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, però les obres van estar interrompudes fins l'any 1789, any en que s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys. L'arquitecte encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es recomencen les obres que no van finalitzar fins el 1858 amb el coronament del campanar i la col·locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple.
El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, és a dir, el local on s'impartien les classes en l'època en que l'educació corria a càrrec de l’església.
El novembre de 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002 i actualment és la seu de Càritas.
L'any 1936 el temple va ser incendiat i després de la guerra va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort. El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955.Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No comparteixen aquesta informació a :
https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=86
L'any 1943 l'arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) redacta la "Memoria de la reconstrucción y reparación de daños causados por las hordas marxistas en 1936".
El 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.
Ens agradarà aclarir l’autoria de la reconstrucció i les dades cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels autors del temple. Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran,..... , continuen en llibertat
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada