dijous, 20 de setembre del 2018

IN MEMORIAM DE LA FONT PÚBLICA DE L’ESCOLA D’AGUILAR DE SEGARRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Anàvem fins Aguilar de Segarra el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, en aquesta ocasió conciliant l’obligació – recollir el pa del Forn Jorba – i la devoció, volia retratar la dessacralitzada capella de Santa Anna – no tenia aleshores noticia de la possible existència d’una capella, també dessacralitzada a Can Vila, de la que ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com - de la capella de Santa Margarida de Comallonga, i les esglésies de Santa Magdalena de Còdol-Rodon, i de la de Santa Maria de les Coromines.

Anava fins a l’Ajuntament a demanar un plànol del terme – em diuen que no en tenen – i que algunes de les capelles i esglésies que estic cercant no estan senyalitzades. Em confirmen però – no tot han de ser males noticies, oi?- que l’actual edifici de l’Ajuntament havia acollit les escoles públiques i la casa del mestre. Imagino – això ja es cosa pròpia – que alguns dels rectors i/o vicaris de Sant Miquel, Sant Andreu, i Santa Maria de les Coromines, devien ensenyar també les primeres lletres a la quitxalla. Si és possible – l’església catòlica avui pateix un gravíssim procés de pèrdua de vocacions, i en conseqüència una angoixant manca de personal – ens agradaria rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A la sortida retratava al Josep Olivé Escarré en la posició que adoptaven per treure l’aigua.

Toponímia. Aguilar ; etimològicament d'una forma llatina Aquilāre, derivat de aquĭla ‘aguila’ i aplicada principalment a penyals i muntanyes

Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...

Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.

No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.

Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada