http://www.ecofuneral.es/articulos/la-sepultura-de-los-difuntos-y-la-conservacion-de-las-cenizas
Les darreres dades que trobava diuen ‘ en 2015, el porcentaje de incineraciones alcanzó el 36%,’. Està clar que aquesta pràctica no s’aplica en igual mesura a la Catalunya rural, que a la Catalunya urbana, en part per qüestions culturals, i en part perquè els crematoris només son ‘rentables’ en indrets on hi viuen/moren un gran nombre de persones.
Malgrat no hi ha dades ‘oficials’ el creixement dels fossars municipals a l’àrea del Vallès Occidental, és MOLT INFERIOR al creixement vegetatiu de la població, ras i curt, cada cop hi ha menys enterraments i més incineracions.
Segur que hi ha un reguitzell de motius; des dels estrictament econòmics, els nínxols tenen un cost elevat, i suporten un ‘manteniment’ que pot ser etern, i que sempre, sempre, sempre, tendeix a l’alça; fins als ‘socials i/o familiars’, allò de visitar als difunts, sembla que va de baixa, i altrament la precarització del mercat de treball, està comportant ja una major ‘mobilitat’, qui té clar avui, que podrà viure del seu treball fins a la jubilació?. Hi ha sens dubte també, alguna relació amb la pèrdua de pes social de la religió catòlica, i algunes altres que cadascú se sabrà.
A Castellar del Vallès s’eixamplava el Cementiri ‘nou’, no fa gaires anys, es feia atenen el creixement de la població, i per descomptat sense preveure – aleshores res ho feia pensar – que ‘poderoso Caballero es don dinero’, veuríem i viuríem un creixement exponencial de les cremacions.
Recordo que s’explicava la història d’un vellet que deia a tothom que el volia escoltar, que no volia morir-se mai, perquè sempre, sempre, sempre, es veuen coses noves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada