dijous, 30 d’octubre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. LES PRESES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Manel Panedas, retratava la façana de l’església Parroquial de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, advocada a Sant Pere, tal com consta en el testament d’Elionardis, de l’any 922.


El campanar sol ser un dels elements principals que identifiquen un poble, la característica de l'església de Sant Pere - que comparteix amb poblacions com Olost, El Remei de Creixenturri. L’Alt Ripollès, Santa Eulàlia de Palleja. Llobregat jussà, Basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Sant Esteve Sesrovires. Llobregat jussà. Sant Pau i Sant Pere de Ribes. Garraf,........ - és el fet que té dos campanars.

Els terratrèmols de 1.427 i 1.428 van esfondrar la volta, i els murs van quedar força esquerdats.

A començament del segle XIX es va construir el campanar de llevant, arranjar la façana i fer l’escalinata amb l’entrada principal actual.

L'any 1905 es va reformar el campanar existent i el 1.906 la façana i, es va començar el campanar de ponent, que es va acabar el 1.911.

Un cop superat els terribles efectes derivats de la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, es va començar una nova restauració de tota l’església.

Els darrers anys s’han fet obres tenint en compte la conservació, l’estètica i les necessitats actuals.

Llegia que la creu gòtica de plata del segle XVI, que figurava en l’ inventari d’objectes litúrgics de 1582, obra de l’argenter Olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d'obres i/o arquitectes, que atorgaven a l'església de Sant Pere de les Preses, la seva fesomia.

Llegia a :

Església neoclàssica construïda en els segles XVIII i XIX per Andreu Bosch Riba. (1750-1799).

L'any 1784 es beneeix l'absis i entre 1785 i 1812 es construeix la nau.

L'any 1852 es restaura.

La façana i les torres, construïdes entre 1904 i 1910, són obra d' Alfred Paluzie i Lucena ( Barcelona , 1870-1943)

L'any 1929 Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) intervé en l'interior.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/01/goigs-sant-pere-patro-de-les-preses.html


No trobava dissortadament cap dada de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, de quina existència en tenia coneixement per una noticia a la premsa :
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/01/preses-presenta-lescola-nova/396916.html

Les Preses havia disposat d'escola pròpia fins al 1979, quan es va obrir el CEIP Verntallat a la Vall d'en Bas. Tot i estar dins els límits de la Vall d'en Bas, l'escola Verntallat està situada a poca distància del nucli urbà de les Preses. Per això, l'Administració va optar per tancar la vella escola pública que funcionava des de la dècada dels trenta. En teniu imatges d'aquest edifici ?.Sabeu qui en va ser l'autor ?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que sant Pere  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels presencs,  bastussencs.   isonencs , fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís . iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catzalunya, usuraris de a xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolinguisme genocida, andalusos afectats pels aiguats ., andaluses afectades per la manca de cribratges de mama . , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada