dimarts, 1 de desembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE SALOMÓ. TARRAGONÈS.

L’edifici de l’església de Santa Maria de Salomó és fruit d'un llarg procés de transformació, començant amb un temple romànic, del qual en resten alguns elements, com la porta adovellada de mig punt de la façana occidental, i acabant amb aquest edifici barroc, finançat amb els recursos que venien del tràfic econòmic amb les colònies americanes . El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 972 habitants, i al tancament de l’any 2014 se’n comptabilitzaven 539, una pèrdua del 44,55%, que suposa una despoblació similar a la que patien les comarques del Pirineu.

La primera reforma de l'església medieval va consistir en la construcció de la capella del Roser, a inicis del segle XVII, que s'afegí al lateral de la nau central. Ja a inicis del segle XVIII es va construir la capella del Sant Crist i, probablement, el campanar, d'estil barroc. La capella, construïda entre el 1708 i el 1715, va ser construïda probablement per impuls de la Confraria del Sant Crist, fundada el 1691, i del cavaller del rei Carles II d'Àustria en Joan Nin i Vidal. La capella té forma de planta grega, amb coberta de cúpula octogonal rematada per una llanterna de vuit finestres. De la decoració de la capella en destacava un retaule barroc amb la imatge del Sant Crist un conjunt de 16 quadres a l'oli del pintor vallenc Jaume Pons i Monravà ( 1671-1730), les obres d'ampliació finalitzaren l'any 1866, amb el trasllat de la porta lateral a l'actual posició, el canvi d'ubicació de la rectoria i la construcció dels porxos.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'església fou cremada i saquejada, i el retaule amb la imatge i una part dels quadres van desaparèixer cremats.

La Capella del Sant Crist, va ser restaurada l'any 1965 amb col•laboració de tot el poble, sota la direcció de l'arquitecte Jordi Bonet Armengol (Barcelona, maig de 1925) i l'artista Joan Rifà Benet ( Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009)

L'any 1998 es van dur a terme obres de restauració al temple, per tal de descobrir un flanc del campanar i recuperar algunes parts de l'església romànica.


La portada és de mig punt, adovellada. Presenta dues impostes amb decoració d'escacat. L'adovellat és envoltat per un trencaaigües que té gravada a la part més alta una flor de sis pètals (sexifòlia). La finestra és també de mig punt, de doble esqueixada. Dels elements decoratius destaca un relleu amb un castell amb llances flanquejat per dues creus de Malta inscrites en cercles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada