diumenge, 30 de juny de 2013

TORRE JOSÉ MIARNAU NAVÀS. SALOU. TARRAGONÈS

La capital de la ‘Costa Daurada’ manté una mínima part d’aquell patrimoni històric, que s’aixecava amb la voluntat de fer d’aquest indret un lloc de ‘qualitat’, i que la curtesa de mires i/o la visió de negoci de curta volada, han transformat en una destinació de ‘quantitat’, de la que en destaquen els mitjans internacionals, les borratxeres dels ‘estudiants’ anglesos.

Jose Miarnau Navàs ( Gràcia * , 21 desembre de 1872 - Reus ( al Mas Miarnau ) 09.01.1934 ),

Gràcia * , com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren el 20 d'abril de 1897 a la Ciutat de Barcelona, en virtut del Decret d'Agregació. Afegeixo que de ‘forma democràtica’ com acostumen a fer-se les coses al REINO DE ESPAÑA

Encarregava al seu fill José Miarnau Ciurana (Vilaseca de Solcina, 05 de setembre 1901 + Barcelona, 25 de novembre 1982 ), a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), aixecar el xalet, de planta quadrada i tres pisos, on hi destaquen les tres torres quadrades decorades amb una franja d'esgrafiats geomètrics- que emmarquen la façana principal i la del carrer Illes Balears-, la galeria del tercer pis, i l'entrada porxada amb cinc arcs rebaixats de mig punt, sobre columnes toscanes. A la planta baixa trobem un porxo decorat amb motius geomètrics pintats sobre la paret. Aquest porxo està delimitat per unes arcades suportades per columnes dòriques, sobre les quals s'hi col•loca una terrassa orientada cap el mar.

Les façanes principals que dóna al carrer Illes Balears, estan emmarcades per dues torres situades als extrems de la construcció. El conjunt es completa amb una sanefa de motius geomètrics de color marró contrastant amb el blanc que domina en la resta del parament. Sobre les finestres de la planta noble es realitzen unes decoracions que combinen els motius clàssics i les rajoles. A la façana principal s'observa una imatge de la Verge de la Pineda ( Advocació de la Mare de Déu venerada a Vilaseca de Solcina, avui encara ) realitzada en rajola, i rematada per un ràfec.


La teulada és de teula àrab i a quatre aigües sobre les torres i d'un sol vessant en la resta del perímetre. La cornisa està suportada per uns tornapuntes de fusta i conté un entramat de fusta decorat amb rajoles. Recorda vagament algunes construccions estiuenques de la cornisa cantàbrica.

Li devem també al Josep Miarnau Navàs, fundador l'any 1891 de Construccions Miarnau, que entre finals del segle XIX i començament del segle XX, aixeques ‘ Villa Dolores’, més coneguda com mas Miarnau, que acull actualment la seu del Centre d’Innovació i Formació Permanent de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili.

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquell edifici, que reformava per al seu ús actual, l’arquitecte Gabriel Bosques Sánchez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada