dimecres, 26 de juny de 2013

SANTA MARIA DEL GRAU DE FALS. FONOLLOSA. BAGES.CATALUNYA

Té aquesta esglesiola l’aire inconfusible de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, que em confirmava la fitxa tècnica  havia dut a terme  ‘reformes arquitectòniques’  durant la dècada del 1990.

Si cal triar entre dos mals, l’enderroc i la ‘transformació’, em decanto sempre per la segona, millor tenir ‘esglésies romàniques ensucrades’ que runes, i/o cap vestigi identificable.  

De la descripció transcric : Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil preromànic.


Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part preromànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el preromànic.

els Goigs a Llaor  Santa Maria del Grau de  foren recollits i publicats en una edició l'any 2001 :

Puix que sempre sou estada
/la que tot remei ens dau/
siau la nostra advocada/
Verge Maria del Grau.

Déu plantà dins vos, Senyora,/
un grau, el més elevat/
 que us féu mereixedora/
d'engendrar Déu encarnat./
fent-vos vos de Déu servidora
/a ser sa mare pujau.
/Siuau la nostra...

Del sant ventre produïda/
el grau de redempció/
fou dels àngels circuïda/
celebrant sa humiliació,
/el quedar inviolada/
en el part que Vós lograu./
Siau la nostra..

Quan els reis devots sentiren
/de tal grau l'aparició/
amb l'estela junts partire/
per fer-li l'adoració
/i veieren verificada/
la glòria que us alabau./
Siau la nostra..

Ran delit us presentava
/aquell grau tan elevat/
amb cinc roses que portava/
desprès de ressucitat
/amb que fòreu confortada/
plena de dolcesa i pau.
/Siau la nostra..

Reparada la gran erra/
per la pau predominant
/transplantat fou de la terra/
vostre Cos al cel triomfant/
a on de Déu exaltada/
ses ires suavitzau./
Siau la nostra ..

No fou de menor estima/
el grau de l'ordre sagrat/
que vingué de l'alta cima/
sobre Vós multiplicat,
/l'Esperit Sant abrassàreu/
fent-vos de son foc suau.
/Siau la nostra..

Vostra vida acabada/
visquèreu més vivament/
quan a Déu fou presentada/
vostra virtut excel·lent/
ja que Reina coronada
/cel i terra avassallau.
/Siuau la nostra..


Manà vostra Senyoria/
manifestant sos favors/
que sia en vostra capella
/el grau de remeis millors/
i en ella,que us ha invocada/
quan devot el motivau
/Siau la nostra..

Puix al qui us ha reclamada/
jamai el remei negau
/siau la nostra advocada/
Verge Maria del Grau.

En venien al  cap unes estrofes dels Goigs a la Mare de Déu de Núria, que son dissortadament de general aplicació per arreu :


‘voltada de soledats’

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada