diumenge, 23 de juny de 2013

SANT ANDREU DE LA SALA DE COMALLONGA. FONOLLOSA

Ens aturàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, prop de la creu de terme per retratar la que designem la ‘Sala’ , denominació arrelada en la toponímia catalana, com nom comú de les residències senyorials o de gent notable . El fet que en aquest cas la propietat disposi d’una capella amb l'advocació de Sant Andreu i un petit fossar annex, reforça - si cal - la nostra tesis.


El topònim Comallonga, procedeix etimològicament del llatí tardà cŭmba lŏnga, ‘coma llarga’. Coma prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura’

La descripció tècnica ens explica que és un edificació de nau única, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica.


D'aquella primera capella es poden observar alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda.

No podíem accedir a l’interior on – segons ens expliquen - es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul•lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l’església es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.

Llegim que des del 1996, per la festivitat de Sant Aleix, el dia 17 de juliol, els veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella; la ‘tradició’ començava en ocasió de fer-se realitat – bé que parcialment, això és Catalunya– la consolidació del camí que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV-3008.

Actualment és possible hostatjar-se a la propietat que ha habilitat un dels edificis per al turisme rural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada