Rebia de l’Enric Sànchez-Cid un breu sobre la
seva estada per la ‘terra ferma’, aquí parlar en català és el més normal,
malgrat la proximitat física dels que en diuen LAPAO.
En explica que després de sortir d’Aitona pel
sud, apareix el trencall a mà dreta que mena a la Cova del Pare Palau i, a
prop, a l’ermita de Sant Joan de Carratalà.
Carratalà vol dir fortalesa on hi ha un nucli
habitat annex i això es constata en les restes de la fortificació que trobem al
cim del tossal proper a l’actual capella de Sant Joan de Carratalà.
Les restes d’un castell consistents en els
basaments de la muralla i de cases dins d’aquest recinte, van patir alteracions
degut a la construcció d’algunes trinxeres durant la darrera guerra civil del
1936-1939. Estem davant d’un hisn o castell musulmà.
L’església de Sant Joan de Carratalà
fou aixecada probablement sobre els basaments d’una antiga mesquita pertanyent
a aquest primer nucli habitat del castell andalusí. De tota manera la primera
cita documental no la trobem fins l’any 1168 quan ja es situen en aquesta zona els
nous repobladors cristians.
És un temple d’una única nau capçada a llevant
per un absis semicircular sense decoració exterior i amb una finestra a l’absis
desplaçada de l’eix de simetria, fet molt poc habitual en aquest tipus de
temples. A la banda sud té adossada una petita capella de planta rectangular.
La única decoració significativa és el ràfec de la teulada amb una motllura
bisellada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada