TENIU DADES QUE CONFIRMIN L’AUTORIA DE LA CASA DE NÚMERO 73, DEL PASSEIG D’ANSELM CLAVÉ DE SENTMENAT PER PART DE L’ARQUITECTE ANTONI DE FALGUERA SIVILLA?

 

El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia de la  casa unifamiliar de número 73 del carrer Anselm Clavé  de Sentmenat ,  i  explica que és obra de l’arquitecta Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947), autor del Cementiri Municipal  d’aquesta població del Vallès Occidental.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Sentmenat

No confirma l’afirmació del Francisco Anguera Salceda, quan a l’autoria, ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas -  a l’email castellardiari@gmail.com

Petit habitatge entre mitgeres de tipologia senzilla, format per una planta baixa. La façana mostra tres obertures allindanades i la central, és la porta d'accés. El coronament és amb barana calada sostinguda per cornisa sobre permòdols. És remarcable la decoració escultòrica d'aquesta façana, amb elements d'inspiració clàssica (pilastres, capitells, mènsules...) que es combinen amb els motius ornamentals de la llinda de la porta d'accés, de factura modernista. La tipologia d'aquest edifici permet situar la seva construcció vers els primers anys del segle XX i forma part d'un conjunt d'habitatges de les mateixes característiques, bastits durant aquell període, al llarg del Passeig d'Anselm Clavé

Sentmenat conserva encara força patrimoni que si més no caldria documentar amb el màxim de rigor.

CASA DE LA SOCIETAT “ SOBRINOS DE BERENGUER” . BARCELONA

 

Llegia que l'edifici localitzat al número 246 del carrer Diputació de Barcelona, va ser projectat i construït entre 1907-1908 per encàrrec de la societat "Sobrinos de Berenguer". L'edifici va rebre la tercera menció en el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1910.

 

Tal com es veu a les inicials "S. de B" que apareixen a les reixes de l'entresòl, es feu construir aquest edifici com a casa de pisos de lloguer i alhora com a seu social de l'empresa tèxtil.

Té la façana de pedra, d'una extraordinària riquesa ornamental, amb diversos elements al·legòrics a l'activitat tèxtil, entre els quals cal destacar la filadora del pinyó o la dona amb el teler que presideix la tribuna, així com el grup d'infants que carretegen grans peces i embalums.

Fotografia de Santiago Martinez Urbina

L'edifici aparegué publicat el 1911 com a propietat de Casimir Clapés, mentre que a la documentació municipal un tal Josep Clapés i Berenguer és esmentat com a gerent de la societat. Probablement són els "Sobrinos de Berenguer" i per això la casa ha estat anomenada algun cop casa Clapés o Berenguer Clapés.

 

L'autoria constitueix en certa manera un aspecte controvertit, ja que, mentre unes vegades fou publicada com a obra de Joaquim Bassegoda i Amigó, d'altres aparegué assignada al seu germà Bonaventura; així, encara que aquest darrer és qui signa els plànols municipals, cal considerar-la obra d'ambdós arquitectes, com feu també alguna publicació.

 

Al projecte arquitectònic es van representar dues torretes laterals que coronaven la façana, d'inspiració goticista i que avui dia no hi són.

 

L'any 1990 es va iniciar un procés de reforma a gran escala a fi de recuperar l'esplendor original de l'edifici i destinar-ho a oficines de lloguer de luxe. La restauració va respectar els elements més destacats dels interiors com sostres, arrambadors i paviments de fusta així com les fusteries originals; es van restaurar els estucs a foc i es van reposar algunes vidrieres desaparegudes en intervencions anteriors.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/50163

 

Això de “ sobrinos de Berenguer” , enlloc de “ nebots de Berenguer” , obeïa, com afirmava el rei mentider – desprès s’afegirien més “mèrits” – "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano"

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html

http://barcelofilia.blogspot.com/2013/12/casa-berenguer-terrat-i-facana.html

CASES CARME VIDAL. BARCELONA

 

Llegia que les cases Carme Vidal, obra de Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930),  són un conjunt de dos edificis idèntics entre mitgeres situats a la cantonada entre els carrers Cros i Rei Martí. Consten de planta baixa, tres pisos i terrat.

Fotografia. Coral Vindel Guzman

La façana principal és la que dóna al carrer Cros. Aquí cada edifici té tres portes d'arc rebaixat a la planta baixa, la central, més estreta, es correspon a la porta d'entrada a l'immoble i les laterals a comerços. Als pisos superiors hi ha quatre obertures d'arc pla per pis; les de primer pis donen a dos balcons correguts i els altres pisos a balcons individuals. Aquests són de ferro forjat.

El parament de la façana imita carreus de pedra i té una gran decoració vegetal i floral a la part superior de les obertures a uns frisos que la recorren horitzontalment. El coronament és de línies ondulants a mode de frontons arrodonits separats entre ells per ulls de bou farcits de plantes i flors.

La façana del carrer Rei Martí té una sola obertura allindada per planta seguint el mateix eix longitudinal. Una motllura, que segueix la línia de la llosana dels balcons de l'altre façana, separa els diferents nivells. El parament és de falsos carreus amb els frisos amb motius vegetals que son continuació dels del carrer Cros. Les llindes de les finestres estan decorades amb un senzill relleu vegetal. La façana queda rematada per una motllura per sobre de la qual hi ha un mur llis que fa de tancament al terrat.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10223155592863621&set=pcb.10160757318873126

Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.

Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin en la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.

 

CASA ALÒS - CASA DEL MARQUÈS DE DOU. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

El Matías En Mais Castanyer  , publica una fotografia, la Plaça Gran de Ripoll a principis del anys 20 del segle XX, on apareix la finca  dita Casa Alòs o Casa del Marquès de Dou, a la Plaça Gran, 22 cantonada amb el  Carrer Nou, 1

Llegia que el Marquesat de Dou, és un títol nobiliari de creació pontifícia. Va ser creat pel papa Lleó XIII en benefici de Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (Madrid 1835 - Barcelona 1904) en 1880

Lluís Ferran era cap de la família Dou per aliança amb Gertrudis de Dou i de Moner, última hereva de la casa de Dou i de Moner.

Els títols pontificis van ser en el seu moment una font d’ingressos per a la l’Església catòlica, Apostòlica i Romana.

La casa de la marquesa de Dou és obra de Josep Mª Pericas Morros (Vic, 1881 - Barcelona, 1965) i data de l'any 1908.

L'edifici pertany al període de transició entre el modernisme i el noucentisme.

Sí bé tant la torre situada al xamfrà, com a element més contundent, com la utilització de formes curvilínies pertany encara a reminiscències modernistes, l'encaix dels elements en la composició general denota una simplificació formal més d'acord amb la nova arquitectura europea de la que l'autor en reflecteix la influència.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4168

BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ

 

La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.  Està clar  que  les metzines que ens posen pretenen salvar-nos, tant almenys però,  com que tenen efectes demolidors sobre el cos humà.

 

https://www.facebook.com/photo/?fbid=215488113181069&set=a.122921192437762

El Jordi Vilá Juncá,  publica una fotografia del poble de Bóixols, que inclou els masos de la zona de Gavernera (el vessant boixolenc de la Serra de Carreu): Cal Badià, Cal Mascarell, Cal Moià i Cal Sol, i tot de masos dels entorns del poble: Cal Cerdà, Cal Mateu, Cal Tinyola, la Torre, la Xosa, entre els quals destaquen Can Miquel de la Borda, la Casa Mata, Cal Plomall i el Molí del Plomall, també anomenat del Pont de Bóixols, situats a prop de l'espectacular Forat de Bóixols, on hi ha un pont romànic en un marc excepcional.

 

El poble és a 1.162 metres  d’altitud , al centre de la vall del riu de Pujals, que discorre per ponent del poble, i quasi al damunt del Forat de Bóixols. A l'indret on el riu passa més a prop del poble, la llera del riu és 50 metres per dessota, gairebé a plom, del poble. Aquest, actualment compost d'una quinzena de cases, té un sol carrer que el recorre de nord a sud. La carretera d'Isona a Coll de Nargó passa a ran de l'església, i separa el poble en dos sectors. Al nord, que queda per damunt de la carretera, hi ha la casa coneguda com a Cal Baró i l'escola pública, que és l'única de tot el municipi. Al sud, des de l'absis de l'església, baixa fortament el carrer únic fins que troba la darrera pallissa del nucli, que és on es torna a enfilar, com si volgués pujar a l'esperó de roca que tanca el poble pel sud.

 

L'església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és una obra d'origen romànic, tot i que ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. Té una placeta tot al seu voltant (l'antic cementiri) que la realça, malgrat ser una església força modesta. La carretera, en revolt, passa a tocar seu.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/05/escola-de-boixols-abella-de-la-conca-el.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/esglesia-de-sant-vicenc-de-boixols.html

 

 

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES VEDRUNA. GRANOLLERS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

La Neus Canal, publica una fotografia;  Granollers, Carrer  Guayaquil - Entrada antiga del Col.legi de les Germanes Carmelites Vedruna, l’Escola Pia se’n  faria càrrec el curs 1984-85, i  trasllada a a l’edifici del carrer Guayaquil els estudis d’Educació Secundària i Batxillerat.

La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.

ESGLÉSIA DE SANTA AGNÈS DE SOLIUS. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET

 

El Vicent Miralles Tortes  ,publica fotografies de l’Església de SANTA AGNÈS integrada en el conjunt del monestir de Santa Maria de SOLIUS, al municipi de Santa Cristina d'Aro ( Baix Empordà ).

Llegia que parròquia apareix esmentada per primer cop en un document de l'any 1103 amb el nom de "Sancte Agnetis Olivensis", antic nom donat al poble de Solius. Actualment pertany a l'arxiprestat de la Bisbal, antigament pertanyia a l'ardiaconat de la Selva.

A partir de 1967, quan uns monjos de Poblet es van instal·lar a l'antiga rectoria, es va convertir en l'església d'aquest nou monestir de Santa Maria de Solius, priorat cistercenc i filial de Poblet. Aquest monestir va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona d'aquesta parròquia.

L'edifici actual es va iniciar el 1773 i sembla que es va acabar el 1782, construint-se tot aprofitant el material de l'antiga església romànica. El campanar es va fer entre els anys 1827 i 1834, tot i que encara conserva la base romànica, inclosos els finestrals que avui resten tapiats.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

A l'interior de l'església, dins les capellers laterals, es conserven uns retaules neoclàssics de factura popular. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. També es conserven diverses làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.

 

Quan  al topònim  Solius , és una contracció de sos olius, que prové de ipsos OLIVOS 'les oliveres'.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39320

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-agnes-de-solius-santa-cristina-daro

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981) es referia a la seva comarca com l’Empordanet, defugint així el castellanisme BAJO, i sense esmentar la forma catalana correcta JUSSÀ, eren, cal recordar-ho, temps de foscor, que dissortadament continuen encara.