MAS PALLEROLS. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA.

No trobava cap fotografia actual del   mas  Pallerols ,  considerat el mes important de Sant Feliu.

Matias En Mais Castanyer en publicava fotos antigues:

https://www.facebook.com/photo?fbid=2570167039818545&set=pcb.6192653157461573

 Es creu que aquest mas fou l’origen del nom del poble ja que antigament aquest no tenia entitat pròpia. Era un grup de masies escampades ensenyorides pels senyors d’Hostoles.

 

A la façana principal hi ha una gran terrassa sostinguda per unes arcades. En un lateral hi ha una petita capella dedicada a la Sagrada Família, ens agradarà tenir-ne imatges tant del exterior com del interior, agrairem la seva tramesa a l’email castellardiari@gmail.com 

 

L’edifici actual es deu a unes ampliacions que es feren els segles XVII-XVIII. Amb aquestes reformes van desaparèixer els elements originals. El més antic és la cabana que es troba separada de l’edifici principal.

 

Al mas hi visqué la mateixa família fins que al segle XVII una pubilla es va casar amb un Arbat. A partir d’aquest moment va passar a ser el nom dels amos.

 

El document més antic és del 1175. Aquest tracta de la concessió feta pel feudal del castell d’Hostoles, Miró, al mas Pallerols, per a fer un molí a la riera d’Amer. Al segle XIII el mas Pallerols era un mas aloer, lliure, a diferència de la resta que estaven subjectes als mals usos. L’any 1208, Miró d’Hostoles firma un pacte amb Ramon de Pallerols, estipulant la paga de tres mitges quarteres de civada de mesura antiga, 10 fogaces, 3 quarteres de vi i 7 sous. En el document es feia constar que no pagarien res en concepte d’homes i dones. L’únic que es gravava era el dret del senyor d’Hostoles a estar-se al mas junt amb el seu seguici.

 

El 1222, Arnal d’Hostoles anà a judici ja que creia que els homes del mas eren propis seus. Els Pallerols van guanyar el judici, declarant-los lliures i immunes a tot domini.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10568

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/67077

Queda feina a fer, oi?. 

 

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA.

 

Llegia que l'arquitecte Josep Domènech i Estapà  (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), va dirigir les obres  de construcció de l’hospital Clínic de Barcelona (1895-1906), sobre un projecte que  es va aturar durant un anys, d'Ignasi Conrado Bartrolí (1881), del que ens agradarà tenir coneixement del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Cl%C3%ADnic_de_Barcelona

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/historia-del-clinic

No trobava dades dels autors de les successives reformes, això – recordem-ho sempre – és el REINO DE ESPAÑA. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gtmail.com

Llegia que la plaça de August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va ser cedida a Juan Jiménez Vargas (Madrid, 24 de abril de 1913 - Pamplona, 29 de abril de 1997) , un excombatent franquista sense cap mena de categoria en el camp de la medicina.

Juan Jiménez Vargas va procurar destruir el màxim de documentació sobre la Societat Catalana de Biologia i els mèrits que havien aconseguit els metges que havien posat al capdavant de la recerca científica el Clínic. Aquest procediment s’aplicava arreu per part dels “ nous funcionaris”, i dissortadament funciona avui encara en algunes administracions; l’ombra del feixisme és allargada.

Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

 

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL COLL. GUIRÓ. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ.

No trobava dades d’aquesta ermita  que retratava l’Ester Gonzalez Vidal,  i de la que  llegia que se li ha restaurat la coberta, en dades recents.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25175

http://xevivilaregut.com/patrimoni/lleida/altaribagorsa/guiro/XV5D2930-single.php

Si teniu dades històriques sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya té – encara - , malgrat la seva forçada pertinença al REINO ,  un important Patrimoni Històric i/o Artístic que és malgrat el desinterès de les administracions públiques, el millor actiu que tenim per atreure persones interessades per la cultura – que n’hi han, i moltes -; Barcelona ja exerceix com a pol d’atracció d’un turisme d’alcohol – i altres drogues - , sol i platges, que va foragitant als antics residents.  Cal potenciar la Catalunya de “ veritat”, enfront del Parc temàtic barceloní, oi?.

Que la Marededéu del Coll de Guiró, mitjancera nostra davant l'Altíssim, li presenti la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el tu poble !!!!

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ

 

El Vicent Miralles Tortes,  pública  fotografies de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel de Montblanc, de  la que juraria haver-ne publicat en algun dels meus blogs, i que ara no trobo.  Fa temps que malpenso del Sr. Google.

 

Llegia que l’església de l’Arcàngel  Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial advocat a la  mal dita   Santa Maria – en català la forma correcta és Marededéu, en el cas de l’església parroquial Marededéu del Cor, està clar que s’imposava a sang i fetge no tant sols la llengua castellana, sinó  també els mals costums com aquest que pretén minimitzar el paper cabdal de la Verge Maria, i deixar clar al mateix temps la misogínia visceral d’aquella “ cultura “ - , entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu recinte murat de la vila de Montblanc; potser és aquesta la causa que no es tinguin notícies documentals anteriors a l’any 1300.

 

A mitjan segle XIV, la prosperitat econòmica que adquirí la vila, conjuntament amb el creixement demogràfic, afavorí la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria– en català la forma correcta és Marededeu, en el cas de l’església parroquial Marededéu del Cor, està clar que s’imposava a sang i fetge no tant sols la llengua castellana, sinó  també els mals costums com aquest que pretén minimitzar el paper cabdal de la Verge Maria, i deixar clar al mateix temps la misogínia visceral d’aquella “ cultura “ -  , al mateix temps que es modificava la de l’Arcàngel Sant Miquel, car totes dues resultaven insuficients de capacitats i massa senzilles; així, se substituí totalment el primitiu temple romànic de l’Arcàngel  Sant Miquel per un altre d’estil gòtic, de manera que de la construcció originària tan sols se’n conservà el frontispici, amb un portal constituït per tres arquivoltes en degradació. A la dreta de la façana s’alça el campanar.

 

En aquest temple, els anys 1307, 1333 i 1370, se celebraren corts generals de Catalunya.

l’edifici romànic de l’Església de l’Arcàngel Sant Miquel fou substituït per una fàbrica gòtica a mitjan segle XIV. De l’antic edifici romànic, únicament en resta el frontispici.

 La portada originària d’accés al temple és situada al bell mig de la façana de ponent o frontispici, als peus de l’actual església gòtica. Es tracta d’una porta d’arc de mig punt, formada per grans dovelles, i amb una motllura que recorre a manera de guardapols la part més externa de l’arc. El portal, que és cap-i-alçat, el constitueixen tres arcs en degradació. A banda i banda del portal, hi ha dues columnes amb capitells llisos que reben dos d’aquests arcs.

 

L’aparell és constituït per filades de carreus tallats regularment a cops d’escoda i disposats a la manera isòdoma

Actualment, l’església de Sant Miquel es troba en bon estat de conservació i continua oberta al culte

Que l’Arcàngel Sant Miquel i la Marededéu elevin a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el teu poble!!!

ELS EFECTES DE LA SEQUERA I EL CANVI CLIMÀTIC. LA GUÀRDIA D’ARES. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia que palesa clarament els efectes de la sequera en l’àmbit rural, carregament de palla per el bestiar ,.... , la Guàrdia d'Ares.

La Guàrdia d'Ares és una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d'Aguilar , situat a la part central del terme, el poble de la Guàrdia d'Ares és el cap de l'EMD i està situat dalt d'un turó al marge esquerre del riu de la Guàrdia.

Va ser un municipi independent fins a  l’any  1972.

 L'antic terme comprenia, igual com l'entitat municipal descentralitzada actual, els pobles d'Espaén i Trejuvell (situats a la mateixa carretera local en direcció a Noves) i altres nuclis menors.

L'antic castell era l'actual borda del Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.

A la part alta del poble hi ha l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/sant-esteve-de-la-guardia-dares-les.html

 

CAN MAS. JOANETES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

L’Àngela Verdaguer Farres, identifica l’edifici que  el Pere Carre Pons Olot, com Can Mas de Joanetes a la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa.

Patrimoni Gencat en diu; Edifici civil cobert amb teulada a dues aigües.

La construcció original presenta algunes modificacions i es veuen dos cossos diferenciats. A la banda esquerra de la façana principal hi ha una escala de pedra que dona a una de les portes d'entrada, a mà dreta hi ha una gran galeria de fusta i una altra de més petita damunt aquella. Hi ha un afegit a la banda dreta de l'edifici original. La resta de l'edifici té escasses obertures i s'allarga vers la part de darrere, ja que hi havia tres masoveries.

Tot i les ampliacions l'edifici guarda certa harmonia.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10715

Els catalans hem d’aprofitar totes les ocasions per a divulgar el Patrimoni Històric de Catalunya, recordeu que som  un “  Grupo objetivamente identificable”

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20230131/grupo-objetivamente-identificable-puigdemont-llarena-tjue-articulo-pilar-rahola-82250654

https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=269942&pageIndex=0&doclang=ES

Aquest reconeixement de la nostra “ fragilitat “, i alhora de l’absoluta manca de respecte a les minories per part del REINO, situa moltes de les mesures que ens han aplicat, i ens apliquen com “ formes de genocidi “.

 

CAN PO CARDONA. SANT JOAN DESPI. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

Llegia;  la masia data del 1750. L'any 1850 aproximadament, va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, el masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal. Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d'aquí l'abreviació familiar de "Po".

L'any 1927, Miquel Cardona Duran va reformar la casa amb un nou gust més burgès (data de la petició de la llicència municipal d'obres: 19-07-1927). L'arquitecte encarregat per fer aquesta tasca va ser Juli M. Fossas. Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i s'afegí dues ales laterals als costats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=200

La retratava l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) l’any 924, abans de la reforma duta a terme per l’arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4256

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/juli-m-fossas-i-martnez