El Vicent Miralles Tortes publica
fotografies de l’església d’Odello, advocada a Sant Marti de Tours, a la mal dita
Catalunya Nord, de la que el Llibert
Claver i Salvat , el Joan Cruanyes i
Ràfols , l’Enric Romea i Rosas , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919
— Montpeller, 20 d'agost del 1992) i la Rosa Maria Asensi i Estruch, n’escriuen, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0713801.xml
Església datable al segle XII, molt modificada; té una nau, de planta
rectangular, amb un absis semicircular i un campanar de torre. L’element més
interessant és la portalada, situada inicialment a migjorn i traslladada
posteriorment a ponent.
La nau és coberta amb una teulada de pissarra de dues aigües. La torre és
adossada a la façana N, des d’on arrenquen, anivellats, els murs d’uns edificis
que envolten l’església i que oculten l’absis, del qual només es veu, des del
carrer, la part superior. La torre té una coberta de pissarra de quatre aigües.
Entre les modificacions apreciables, cal esmentar el canvi de situació de
l’accés i l’augment d’alçada amb l’addició d’un nivell.
La portalada té dovelles bisellades a l’arc interior i una arquivolta
estriada amb cantell arrodonit molt ample, que recolza sobre dos capitells; les
columnes de fust cilíndric que sostenen els capitells recolzen directament a
terra, sense base. La porta és interessant per la seva antiguitat i pel treball
de la ferramenta.
Sobre la portalada una inscripció cita dues dates, 1045 i
1861, aquesta darrera data corresponent a l’última restauració. Al davant de la
portalada hi ha una reixa de ferro disposada horitzontalment damunt d’una
fossa, que té per objecte impossibilitar l’entrada dels animals i especialment
dels llops. Aquest reixat és anomenat trencacames.
L’accés és per sota el cor, després d’un petit atri. A l’interior s’observa
la coberta de la nau, de volta de canó de perfil apuntat. Tot i que a
l’interior els paraments són enguixats, encara és visible l’obertura cegada
corresponent a l’antiga situació de la porta
La portada romànica, al mur de ponent, és de petites dimensions, estreta, i
degut al sobrealçat del terreny del voltant, ha quedat en un nivell inferior.
Els dos capitells de granit són esculpits, però molt malmesos pel pas dels
anys, i recolzen, com ja s’ha dit, sobre dues columnes sense base. Els dos
capitells són adornats amb caps humans i un animal rampant, que podria
representar un lleó
A l’església parroquial d’Odelló es conserva una bella talla romànica de la
Mare de Déu que cada estiu és portada a Font-romeu. La imatge fa 62 cm
d’alçària; està asseguda en Majestat en un tron de quatre columnetes molt
semblant al de Prats de Balaguer; les de la part del davant del setial són les
úniques acanalades i les de darrere són llises. Tallats en bisell sobre el marxapeu
del tron, descansen els peus de la Mare. Vesteix túnica i a sobre, com de
costum, un gran mantell que cau sobre els genolls, no pas en tres ondulacions
harmonioses com a Cornellà de Conflent o a Prats de Balaguer, sinó en plecs
verticals. La túnica i el mantell són daurats. Té una incisió al cap per a
sostenir una corona de metall, però primitivament, com a Prats de Balaguer,
portava una corona esculpida, de la qual resta només la diadema. Tan sols
alguns detalls de la posició de les mans de la Mare la distingeixen de la de
Prats de Balaguer. Mentre que la mà esquerra descansa sobre l’espatlla de
l’Infant, signe de protecció, la mà dreta té el palmell girat cap amunt per
sostenir un objecte avui desaparegut, probablement una poma. Però aquestes
poques variants no minven gens el seu hieratisme. El Nen Jesús està assegut al
mig de la falda, vestit amb una túnica i un mantell que li creua fins a
l’espatlla esquerra. Sobre el genoll dret, el mantell fa com una rodona força
mal feta, la qual a Cornellà, trobem al genoll esquerre.
També com a Cornellà, al cap del Nen —de perfil acusadament semític— es
distingeixen alguns rulls; no porta corona. La posició de la mà dreta és com la
de la Mare, amb el palmell girat cap amunt. No beneeix, doncs, amb la mà, com
erròniament diu Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7
d'agost de 1936) (1927, pàg. 37). La imatge és del segle XII. Molts testaments
dels segles XIII i XIV contenen deixes consistents en diners, oli i ciris a
favor seu (Martí, 1927, pàg. 37).
https://mariatoldra.com/2018/10/14/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-nostra-senyora-de-font-romeu/
És difícil de dir, en canvi, què se n’ha fet de la imatge de Santa Maria de
Vià que es guardava a l’església parroquial de Santa Coloma veïna de la
d’Odelló, la qual també rebia donacions testamentàries als segles XIII i XIV
En aquest món, res es perd per tothom.
Que Sant Martí de Tours i la Marededéu intercedeixin davant l’Altíssim, perquè
es faci possible la reunificació de Catalunya, alhora que s’assoleix la seva
llibertat nacional.
