Llegia que la capella votiva de Sant
Sebastià fou fundada entre els anys 1347 i 1349, i té el seu origen en una gran
pesta de tifus i còlera que assolà la regió, com quedà documentat en el
cartulari de Vilabertran.
Aquestes capelles es fundaren com hospitals, fora de les muralles per una
qüestió de prevenció en les possibles infeccions.
Fou reedifica i engrandida l'any 1588
No trobava cap explicació relativa a quan i perquè es deixava ensulsiar:
Que sant Sebastià elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per
assolir la seva llibertat nacional :
Senyor de la història i del temps,
Tu que governes el curs dels pobles i coneixes els designis que s’amaguen en el pas dels segles,
mirem cap a Tu amb esperança i humil confiança.
Si és en la Teva voluntat que les paraules i les previsions dels savis esdevinguin realitat,
fes que allò que Alexandre Deulofeu va entreveure amb ulls de raó i intuïció
arribi a acomplir-se amb justícia i pau.
Beneeix la terra de Catalunya,
les seves llengües, les seves pedres antigues i la memòria viva del seu poble.
Que no es perdi la seva ànima,
ni es trenqui la cadena invisible que uneix generacions.
Dóna fortalesa als qui treballen pel bé comú,
llum als qui governen,
i prudència als qui decideixen el futur dels pobles.
Allunya la discòrdia estèril,
i fes créixer un esperit de veritat, dignitat i respecte.
Si ha d’arribar el temps de la llibertat,
que sigui net de rancúnia i ric en reconciliació;
que sigui fruit de maduresa i no de ruptura,
i que porti pau duradora entre germans.
Que Catalunya pugui ser, en el seu moment,
plenament ella mateixa,
sense deixar de ser pont entre pobles
i casa oberta dins la comunitat de les nacions.
I si els temps encara no són complerts,
ensenya’ns a esperar amb serenor,
a treballar amb constància
i a confiar sense desesperar.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada