Llegia que era una exigència de la regla de Sant Benet que tots els monestirs
tinguessin un indret, molt sovint separat del monestir, o en tot cas
independent d’ell, per acollir els pelegrins i els pobres malalts.
El Feliu Añaños i Masllovet publica una fotografia de l’hospital del
monestir de Sant Pere de Casserres que es manté en un excel·lent estat de
conservació en les seves dues plantes.
La superior és accessible per una
escala d’arc de construcció moderna que va substituir-ne una d’antiga i malmesa
adossada al mur. Aquesta planta està habilitada per a projectar-hi un
audiovisual que explica la història del monestir.
El divendres Sant, 7.4.2023, una bona amiga em comentava; vols que et digui
el que sento? Aïllament. Tot s’agafa com espectacle. Tant les processons com
els rituals. Jo no havia vist mai un dijous i divendres sant fer una graellada.
Ni posar-nos el millor vestit per passejar. Jo assisteixo a missa devotament i
passo de riallades a la plaça. Enyoro quan anava amb la mare a veure monuments
i resava, i a casa, el divendres Sant es
menja bacallà amb ous i panses i poso música clàssica. Potser soc nyonya, però
no m’adapto als actuals sistemes d’anar a una terrassa a fer el vermut i mirar
qui passa.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada