IN MEMORIAM DE L’ESCOLA VALLPARADIS A CAN JULIÀ DE LA QUADRA, BRESSOL DEL BÀSQUET A CATALUNYA . TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia a:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2016/04/can-julia-de-la-quadra-i-els-seus.html

 

L’any El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)

L’escola es va instal·lar al local de Can Julià.

Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet.

Pati de l'Escola Vallparadís / Fons Ragon-AMAT

Diverses circumstàncies totalment alienes al funcionament pedagògic de l’entitat, varen conduir al tancament  de l’escola l’any 1915

L’any 1954, al pati on va veure néixer el bàsquet estatal l’any 1912, es va construir una pista poliesportiva

Nova pista de l'EPIC/Proc.  Rafael Aróztegui

L’any 1962 la pista va quedar malmesa per les riuades, al produir-se despreniments a la vessant del torrent.

La inseguretat de la pista i altres circumstàncies van fer que l’entitat EPIC abandonés aquesta seu.

Finalment l’edifici fou adquirit per la veïna industria Tints Guardiola, que el va enderrocar i va aixecar una gran nau industrial, amb la intenció d’ampliar la seva fàbrica.

Aquesta operació no reeixí i la nau es va transformar en un pàrquing.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

Em desplaïa  comprovar que Terrassa  forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya