dilluns, 5 de juliol del 2021

SANTA MARIA DE SENAN. LA CONCA DE BARBERÀ

 

El Joan Pons Camprubí, publica fotografies de l’Església parroquial deSenan, a la comarca de la Conca de Barberà, advocada a Santa Maria, de la que la Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956) ,  el Carles Puigferrat i Oliva , el Francesc-Josep de Rueda i Roigé , i el  Joan-Josep Menchón i Bes, n’escriuen a :







https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2154601.xml


La primera referència d’aquesta església és de l’any 1170, en què Guerau de Granyera, senyor del castell de Senan, i el seu germà Bernat concediren i confirmaren al monestir de Santa Maria de Montserrat l’església de Santa Maria del castell de Senan, que s’havia de bastir, amb les primícies i oblacions i altres drets d’aquesta església. Segons aquest document l’església de Senan esdevindria de patronat del monestir de Montserrat. Hom desconeix en quin moment exacte es construí, tal vegada no fou fins al segle XIII, segons es desprèn de l’actual edifici, que acusa característiques pròpies d’aquesta centúria. De fet, no es comprova que l’església era erigida fins els anys 1279-80, en què apareix en les llistes de parròquies de l’arquebisbat de Tarragona que van satisfer la dècima papal. L’església de Senan consta que hi contribuí amb 30 sous de moneda de Barcelona.

 

En comprar el monestir de Poblet el castell de Senan a Ripoll l’any 1264, els drets de patronatge de la parròquia de Senan passaren al monestir cistercenc. Això fou motiu de certes diferències entre l’abat de Poblet i l’arquebisbe de Tarragona. El plet que s’inicià durant l’abadiat de Guillem Estanyol, l’any 1264, no es va resoldre fins el 21 de juliol de l’any 1296, amb la signatura per ambdues parts d’una concòrdia per la qual s’establí que l’abat de Poblet podria retenir el dret de patronatge sobre l’església de Senan, reservant-se per a l’arquebisbe tarragoní la jurisdicció espiritual i el dret que damunt d’ella, com una església més dins la diòcesi, li pertocava. En aquest plet van intervenir conciliadorament l’ardiaca tarragoní Gaufred de Cruïlles i l’obrer de la catedral, Ponç de Guàrdia.

 

L’església de Senan contribuí novament al pagament de la dècima de l’arquebisbat de Tarragona a Roma els anys 1354-55; cada any li pertocà la quantitat de 17 sous i 6 diners.

 

L’edifici de Santa Maria de Senan fou objecte, entre el 1978 i el 1984, de diverses obres de reforma i restauració, realitzades amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, que han deixat a la vista l’estructura romànica que havia quedat amagada a l’interior sota una considerable capa de guix.


En el seu origen, al segle XIII, es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La capçalera original fou enderrocada i en el seu lloc es bastí l’actual, carrada. Els vestigis dels fonaments de l’absis primitiu van ser descoberts l’any 1984 arran de les obres de restauració.




La nau és coberta per una volta de canó seguit que mostra un lleuger apuntament i arrenca d’una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. En la construcció de la volta s’emprà un material similar al que apareix en la totalitat de l’edifici. La col·locació dels carreus evidentment és més acurada.

 


El portal d’accés a l’església s’obre en el mur de ponent. El capi-alçat que mostra s’estructura mitjançant dos arcs en gradació, dels quals el més interior arrenca directament d’una imposta que se situa per sobre d’una columna amb capitell. Una motllura a la manera de guardapols recorre aquest arc externament. Al portal apareixen, doncs, dues columnes amb els seus respectius capitells. Hem d’assenyalar que aquestes peces es van col·locar modernament i fins el 1984 foren de ciment. Ara són de pedra. És poc probable que s’adeqüin a la forma primitiva.

 

Hi ha dues finestres obertes al mur sud. Són d’arc de mig punt i mostren una doble esqueixada. L’arrodoniment de l’arc de les finestres el configura una llinda rebaixada; els muntants són adovellats.

 

Els murs originaris s’han conservat en tot el llarg del perímetre de l’estructura, excepte, és clar, a la capçalera. L’aparell és regular i tallat amb escoda. La forma de col·locació és a la manera isòdoma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada