El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’edifici que havia acollit l’escola
pública d’Aravell, nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a
l'Alt Urgell.
El poble es troba en un pla a 738
metres d'altitud, lleugerament ondulat i conreat a la rida dreta del riu
d'Aravell.
Havia estat municipi independent, el 1857 se li van incorporar els
municipis de Bellestar i Montferrer, passant-se a denominar Aravell i Ballestá.
El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic
terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals. El 1970 hom annexà a
Aravell l’antic municipi de Castellbò. La nova entitat municipal, amb capital a
Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò. A
aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del
Cantó i Guils del Cantó.
Anem recuperant la memòria històrica en aquest àmbit de l’educació, ens cal
però l’ajuda de tothom, la generació que veure i viure aquell esforç gegantí que
va permetre dotar d’escoles bona part dels petits nuclis tant de l’Urgell sobirà,
com de la resta de Catalunya, per raó d’edat està desapareixent.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals, provincials,
nacionals, de tot signe i “color polític
“ perquè en valorin la seva
publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada