dimecres, 7 de juliol de 2021

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LES NEUS. LLUMENERES. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la capella advocada a la Marededéu de les Neus, del poble de Llumeneres, a la parròquia de Sant Julia de Lòria, al Principat d’Andorra.






Llumeneres  s’esmenta ja a principis del segle XI,  en ocasió de l’estada del bisbe Sant Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del segle x - El Pont de Bar Vell, 1035) , qui va anar-hi per a descansar


Llegia que està construïda a la manera tradicional del país, amb parets de pedra lligades amb fang i revocades de morter de calç, i un teulat de llosa i fusta a dues vessants. Al seu interior es pot observar una sèrie de quadres que emmarquen textos litúrgics llatins tallats en fusta, mostres de la decoració de les caixes de núvia de l'època i una pala amb goigs enclotats (gravats en talla dolça, extraordinaris) de la Mare de Déu de les Neus i de San. Pere, un conjunt de remarcable valor dins el gènere i per la seva raresa en l'actual mancança d'aquest patrimoni cultural. També cal destacar l'original confessionari que consisteix en una arca de fusta (altra vegada la construcció setcentista popular) amb una gelosia en fusta adossada en un costat.

 

La família propietària de la capella conserva la documentació original amb el segell en sec del bisbe Francisco Fernàndez de Xàtiva i Contreras (Casas-Ibáñez, Castella-la Manxa, 1704 — (probable) la Seu d'Urgell, 1771) segons el qual es concedeix la llicència l'any 1769.





Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada