El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la capella advocada a la
Marededéu de les Neus, del poble de Llumeneres, a la parròquia de Sant Julia de
Lòria, al Principat d’Andorra.
Llumeneres s’esmenta ja a principis del
segle XI, en ocasió de l’estada del
bisbe Sant Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del segle x - El Pont
de Bar Vell, 1035) , qui va anar-hi per a descansar
Llegia que està construïda a la manera tradicional del país, amb parets de
pedra lligades amb fang i revocades de morter de calç, i un teulat de llosa i
fusta a dues vessants. Al seu interior es pot observar una sèrie de quadres que
emmarquen textos litúrgics llatins tallats en fusta, mostres de la decoració de
les caixes de núvia de l'època i una pala amb goigs enclotats (gravats en talla
dolça, extraordinaris) de la Mare de Déu de les Neus i de San. Pere, un conjunt
de remarcable valor dins el gènere i per la seva raresa en l'actual mancança
d'aquest patrimoni cultural. També cal destacar l'original confessionari que
consisteix en una arca de fusta (altra vegada la construcció setcentista
popular) amb una gelosia en fusta adossada en un costat.
La família propietària de la capella conserva la documentació original amb
el segell en sec del bisbe Francisco Fernàndez de Xàtiva i Contreras (Casas-Ibáñez,
Castella-la Manxa, 1704 — (probable) la Seu d'Urgell, 1771) segons el qual es
concedeix la llicència l'any 1769.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada