Dels tres significats més comuns del mot ‘hospici’ Casa gran ; Local on s'acullen i es mantenen els pobres o els orfes; Alberg de pelegrins, malgrat que l’edifici es projectava per acollir fins a 1.200 persones, distribuïdes en sales organitzades al voltant de dos claustres, un per a homes i un altre per a dones, l’Hospici d’Olot, mai va arribar a exercir la funció per a la qual fou projectat, i aglutinà les activitats més diverses, com ; escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que estigué a la base de l’anomenada escola paisatgística d’Olot, fundada per Lorenzana com a filial de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El primer director fou Joan Carles Panyó (Mataró, Maresme, 1755 – Olot, Garrotxa, 1840), pintor i arquitecte, altres usos foren , caserna, hospital militar, centre d’ensenyament secundari, museu biblioteca, asil, oficina de correus i telègrafs, mercat o parc de bombers, entre d’altres.
La seva construcció va ser possible gràcies a la donació testamentària d’Antoni Llopis Figuerola (1683-1753) que havia estat alcalde de la ciutat, i a diverses aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d’abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796
Es tracta d’un edifici de grans dimensions, un gran volum carrat i auster de tres pisos d’alçada que es caracteritza exteriorment per les obertures disposades regularment i per l’acabat en pedra volcànica dels murs; angles de l’edifici i emmarcaments de finestres són rematats amb carreus de pedra. S’articula al voltant d’un gran i sobri pati interior, anomenat dels claustres, format per tres galeries d’arcades sobre pilastres que li donen l’aparença d’un gran claustre. Entre aquest pati principal i el secundari, de menors dimensions, se situa la capella de l’edifici.
L’Hospici d’Olot és un bon exemple de l’arquitectura acadèmica, simple i racional de finals del XVIII, que troba en Ventura Rodríguez un dels seus màxims representants a Espanya. A cavall entre el barroc i el neoclassicisme, Ventura Rodríguez és autor de projectes com la remodelació i acabament de la basílica del Pilar de Saragossa (1750), el convent dels Agustins de Valladolid (1759), el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1761), l’església de Santo Domingo de Silos (1751), la col·legiata de Santa Fe de Granada (1771) o l’ampliació de l’Hospici de Girona (1776), entre molts d’altres.
L’edifici de l’Hospici va ser remodelat a principis dels anys 80, a partir del projecte de Jordi Bosch, Joan Tarrús, Santiago Vives, Narcís Comadira i Domingo Iglesias, per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot i, actualment, acull la seu central del Museu de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs dels arquitectes de la remodelació a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu que exteriorment és un gran bloc paral·lelepipèdic de tres pisos, amb els murs de paredat sense arrebossar. Els angles de l'edifici són de carreus així com els emmarcaments de les finestres que s'obren tot al llarg de les façanes als tres nivells
L'edifici és construït al voltant de dos patis entre els quals hi ha la capella. El pati posterior neoclàssic, anomenat dels claustres, té, als seus quatre costats, tres pisos amb arcades de mig punt sobre pilastres de base quadrangular, que de baix a dalt presenten un ritme decreixent. Els arcs de l'últim pis són rebaixats.
Retratava a través dels vidres el interior del que semblava que havia estat la capella, de la que no en sabia trobar l'advocació, sou pregats de fer.nos-la saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/in-memoriam-de-lantoni-llopis-figuerola-actual-edifici-del-museu-comarcal-de-la-garrotxa-olot-girona-catalunya/
Poseu Olot a la vostra agenda de sortides per aquest 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada