MONUMENTS FUNERARIS DE CELESTÍ DEVESA PINADELLA AL CEMENTIRI D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

Fèiem un tomb – Olot demana més d’un dia per a gaudir del seu riquíssim patrimoni històric – el Pere Albert Carreño – que evoluciona MOLT favorablement pel que fa a les seves habilitats com a sherpa -, el Juan Navazo Mon tero, i l’Antonio Mora Vergés.

Havíem fet una part de la ruta modernista al matí, i ens traslladàvem al Restaurant la Deu on dinàvem - com sempre esplèndidament -, i a la tarda visitàvem el fossar municipal, i pujàvem fins a Sant Francesc d’Assis , al Montsacopa, pel camí del Calvarí, i baixàvem per les temibles escales que ens tornaven al pàrquing del cementiri.

Del Celestí Devesa Pinadella, ([Beguda (Gerona), 20.I.1868 – Olot (Gerona), 1.VIII.1935], llegia ; format a l’Escola de Dibuix d’Olot, de ben jove va entrar a treballar al taller de sants EL ARTE CRISTIANO, on va modelar un gran nombre de peces.

Com a escultor, va destacar en l’elaboració de làpides funeràries i figures per a panteons, a més de crear algunes figures de pessebre.
La seva obra més coneguda i popular a Olot és el cap de la Gegantessa, modelat en fang l’any 1888 mentre Miquel Blay Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) donava forma al Cap del Gegant.

Patrimoni Gencat, recull alguns dels treballs que es poden veure al Cementiri d’Olot:

Làpides modernistes

Realitzades per Celestí Devesa Pinadella , en bronze:

- 1091 Família Juvinyà-Noguera. Representació de tres ploraneres amb un gran treball detallista dels vestits.

- 1901 Família d'Anton Torrent. Representació d'un àngel que puja una ànima en braços cap al cel.

- 1902 Família Artigas. Representació d'un àngel amb vestits ornats de flors.

- 1902 Família d'Albert Tenas. Àngel de la resurrecció amb la trompeta a la mà: gran treball detallista, amb fullatges i flors als vestits.

- 1902 Representació de la Verge Maria amb l'Infant, voltats d'àngels i d'una ànima que puja cap al cel.

- 1904 Representació de la Verge Maria amb un estol d'àngels i una ànima que puja dels llimbs.

- 1907 Família de Josep Solà. Representació d'un àngel sobre una muntanya de núvols.

- 1908 Família Rius Carlets. Representació de dos àngels acompanyats d'una dona resant.

- Família Buch. Representació de dos ploraneres.

Realitzada per Lluís Curós Morató (Olot, 1886 – 1979) , en bronze:

- Família de Tomàs Ferrarons. Escena d'un àngel portant una gran corona de flors a la mà. Situada a la part alta del cementiri, lluny de la galeria de Santa Sabina.

Realitzada per Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923), en bronze:

- 1900 Família d'Agustí Coll. L'escena se centra en la figura d'un àngel, abillat amb una llarga túnica curosament treballada, que aixeca el braç dret portant la creu. El conjunt té un gran moviment i força expressiva: és el triomf sobre la mort gràcies a Crist.

Realitzada per Lluís Carbonell Colom , en bronze, seguint les línies modernistes:

- 1965 Família Domènech. Figura estilitzada d'una noia portant una corona de llorer a les mans.

- 1967 Família Ribes-Tenes Representació d'un àngel que puja una ànima cap al cel.

Hi ha paradoxalment més coses a “viure” al Cementiri d’Olot.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com