dijous, 20 de febrer del 2020

NICOLAU FONT MAIG. EL MITE DE L’INDIANO RUMBÓS. LLORET DE MAR. LA SELVA. GIRONA.


El Pere Albert Carreño retratava el monument a Nicolau Font Maig ( Lloret de Mar 1830-Lloret de Mar, 1908), promogut i pagat pels nebots de Nicolau Font, Pius i Agustí Cabanyes i Font, fou inaugurat el dia 1 de maig de 1911. Fou obra d' Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933 ) escultor modernista.

Pel que fa a l'entorn, Sant Pere del Bosc era una antiga ermita i monestir documentat des del segle XIV amb el nom de Sant Pere Salou, la seu d'una comunitat d'ermitans benedictins fins a l'any 1694, quan es van fusionar amb la comunitat de Sant Pere de Galligants (Girona), després de les destrosses ocasionades amb motiu dels atacs de les tropes franceses.

L’any 1759 es va reconstruir seguint l'estil barroc.

L'església d'aquest lloc, estigué dedicada a Sant Pere i a Santa Maria de Gràcia.

Després de la desamortització fou comprat el 1860 per Agustí Font i Surís, Alcalde de Lloret, en nom del seu cosí, Nicolau Font i Maig (1830-1908) al preu de 200.000 rals.

Nicolau Font i Maig (1830-1908), a la seva tornada a Lloret de Mar, quasi 20 anys desprès va endegar la reconstrucció.

Un dels hereus de Nicolau Font, Agustí Cabanyes Font , va fer aixecar un asil al costat de Sant Pere


A l'interior de la capella Font va encarregar diverses obres realitzades per Enric Monserdà Vidal (Barcelona 24 de maig de 1850 – 13 d'abril de 1926) .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/05/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-capella.html

Llegia que dins de l’església de Sant Pere – que no he tingui ocasió de visitar, encara - s'hi conserva un panteó-cripta on descansa Nicolau Font. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)



S’expliquen de Nicolau Font Maig, una munió d’històries, que van des de la seva renuncia al Comtat de Jaruco , títol nobiliari espanyol que atorgava el 10 de julià de 1770 el rey Carlos III a favor de Gabriel Antonio Beltrán de Santa Cruz y Aranda, fins a la seva intenció de posar monedes – enlloc de rajoles al terra de la Capella - , o al fet de vestir-se de parracs com un pobrissó.

Em pregunto, algú va escriure una biografia mínimament contrastada ?.
https://www.diaridegirona.cat/estiu/2011/08/06/lindia-que-rebutjar-comte/506400.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada