IN MEMORIAM DELS CASTELL DE VIUDES/VILVES. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Queia un sol d’injustícia quan ens aturàvem per retratar la torre del castell de Vilves , que s'emplaça al centre d’aquest poble , agregat d'Artesa de Segre. La fusió, absorció, integració de municipis és una eina molt útil, com sabem bé els feixistes i cleptofeixistes , per eliminar la consciència de ‘comunitat’ i diluir la petita història dels nuclis fusionats, absorbits i/o integrats. Desapareix el gentilici, sovint fins el topònim, del que en explica el diccionari català, valència, balear, que s'esmenta en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.

En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.

El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.

Patrimoni Gencat ens explica que el conjunt format per una torre quasi quadrada i un mur que en surt amb un aparell similar està situada a la part més alta del turó on se situa el poble. La resta del castell estaria molt alterat i/o emmascarat per la cases del poble i les possibles restes no són visibles. La torre, tot i que envoltada de cases, estaria isolada i el mur forma part d'una casa particular. Està a tocar de l’absis de l’església parroquial advocada a Sant Climent.

La planta de la torre, quasi quadrada, amida 5x5,25 metres. Té una alçada actual de 10 metres , tot i que sembla que a principis de segle XX fou escapçada. Pel que fa a l'aparell constructiu, existeix una notable diferència entre la part superior i la inferior. Els primers 5 metres estan construïts amb carreus molt grans (30x60 centímetres), igual que el mur que surt del castell. La resta de la torre ha estat construïda amb els típics carreus mitjans regulars, de mida més petita.

La cambra inferior fa només 140 centímetres d'ample per 180 centímetres de llarg i està coberta amb un trespol de bigues.

A uns 5 metres d'alçada hi ha una segona cambra, més espaiosa i coberta per una volta de canó. En aquest nivell hi havia una porta, molt malmesa actualment, oberta cap el sud, acabada amb una llinda monolítica, rectangular.
Sembla que la darrera cambra, avui desapareguda, també estava coberta per una volta.

A nivell de fases constructives, tal com s'ha esmentat abans, existeix una dicotomia entre els diferents aparells constructius.

Això ha facilitat diverses teories sobre la cronologia de la torre.

S'ha proposat l'origen romà del primer pis així com també musulmà, tot i que no es descarta que es tracti d'una castell construït durant els segles XII o XIII.

El que resulta segur és que els pisos superior estarien construïts després de l'any 1000.

Ah! no trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La negació de l’escalfament global per part d’alguns ‘tòtils il•lustres’, em feia pensar que no va desencertada l’expressió ‘ si els fills de puta volessin taparien el sol’, i així reduiríem la sobreradiació que rep la terra, almenys de forma temporal, que us sembla fer una Marató per finançar-ho?.