Artesa de Segre té una extensió de 175,9 km² , en els que s’hi encabeixen 22 entitats de població.
Anya fou municipi propi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre. De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.
Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua de Maià, la Vall d'Ariet i Vernet. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa.
L'any 1532 el monestir de Montserrat compra Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3 900 sous. Mantindrà el domini sobre Vilves fins al segle XIX.
Cercàvem els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta tasca la despoblació brutal de la comarca ens ajudava poc, costa trobar essers humans als que preguntar-los on era l’escola, i el recurs a la xarxa telemàtica en una comarca ‘analògica’ no té resposta, amb tot trobàvem:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-dartesa.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-dels-edificis-escolars.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-lestudi-de-montargull.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-collegi-de-les-dominiques.html
Estic del tot convençut que n’hi havia més d’escoles publiques, privades i/o confessionals, tant com que abans de la mateixa concepció del sàtrapa, llegir i escriure no era una activitat excepcional per a les persones que vivien en aquests nuclis integrats avui al terme d’Artesa de Segre.
La dictadura feixista feia una gran tasca de destrucció d ela ‘història petita’, en algun lloc però, es deuen conservar encara els texts dels ‘cronistes oficials’ , figueres que existien a TOTES LES POBLACIONS, i que deixaven testimoni dels fets que succeïen. L’existència – encara – d’un mitjà de comunicació com la Palanca en fa pensar que no tot està perdut.
Encoratgem a TOTHOM perquè ens faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble, vila o ciutat on vareu néixer, vosaltres i/o els vostres pares , avis i família tota.
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Els edificis religiosos, malgrat ser en la seva majoria únicament testimonis del passat, eren més fàcils de localitzar.
El algun lloc devia ser el vicari i/o el rector en que ensenyava les primeres, i potser úniques lletres, en la llengua catalana es designa com ‘escolà’, a la persona que ajuda al sacerdot al altar, i al qui va a l’escola. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada