Llegia que en l'inventari fet per Beatriu de Tous el 1410 es menciona entre les seves possessions el castell de Lletger. Durant el segle XVII s'inicià la decadència dels castells ja que la nova estructura política i econòmica va fer innecessària la seva tasca defensiva. A l'any 1671 i amb motiu de la mort de Frederic del Bosch i de Sant Vicenç, es féu una relació de les seves propietats, entre les quals apareixia el castell de Lletger. Les restes actuals són els últims vestigis del castell. Fa uns quaranta anys s'ensulsià la meitat de la torre, i per tal d'evitar el perill, s'enderrocaren dos o tres metres de la part superior. La torre, com totes les construïdes a la zona, té un caràcter defensiu. Aquest tipus de torre s'edificava en temps de la reconquesta, cap al segle X. Situades en llocs elevats, servien per comunicar a les terres la presència de l'enemic. Les senyals es feien amb foc, a la nit, i amb fum durant el dia.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre cilíndrica situada a la part més alta del poble. Es conserva, parcialment enderrocada, en uns 8 metres d'alçada. Està feta de carreus irregulars. Conserva l'arrancada d'una cúpula a uns 7,5 metres d'alçada.
Encara es poden observar unes espitlleres a la part superior. Al voltant de la torre hi ha restes d'un possible recinte.
Prop hi ha l'església de Sant Andreu i Santa Marina, que hom creu formava part del Castell, i de la que malgrat en farem un post, un avancem ara; té les seves arrels en una capella romànica. La capella és documentada ja en una visita pastoral del 6 de juliol de 1414 (notes històriques del bisbat de Barcelona, conservades a l'Arxiu històric de la ciutat). També es troben documentades altres visites pastorals del segle XVII. Cap a 1950 fou reconstruïda i ampliada pel poble, i aleshores adquirí la seva estructura actual.
Patrimoni Gencat quan a la descripció ens diu , església de petites dimensions. Presenta una façana amb porta d'arc de mig punt dovellat, una petita rosassa i una campanar de cadireta d'un sol cos que conté la campana. Les cobertes són de dues vessants i des de l'exterior es poden veure els contraforts.
L'interior presenta una sola nau, un petit creuer i un absis semicircular. Destaca un gran arc de mig punt fet de pedra, d'origen molt antic.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, com em succeïa a la Carronya , Cornudella, L'Hostal, El Papagai , El Papiolet , Sant Jaume i La Torregassa. Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
No trobava el Catàleg de Patrimoni en línia de Sant Jaume dels Domenys.
Anàvem completant la relació dels edificis religiosos de la comarca del Penedès jussà, ens cal l’ajuda de la ciutadania, penedesencs de naixement per recuperar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
El Josep Olivé Escarré ( 91 years old) , superava llargament les 2400 fotografies d’elements del patrimoni històric i/o natural de Catalunya,i acceptarà ofertes econòmiques dels que en pugeu-ho estar interessats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada