Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi de la ‘gràcia catalana’ amb l’€ és igual a 0.
Retratava des de lluny l’església de Sant Miquel de Montmagastre, de la que patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, força llarga, amb coberta de volta de canó apuntada, parcialment aterrada. Una inscripció de 1643 en una dovella d'una porta indica una data de reconstrucció de la part de ponent. La part de llevant de l'actual edifici, feta damunt unes estructures antigues parcialment aprofitades, sembla que correspon a la construcció d'època medieval resolta amb l'aplicació d'unes formes arquitectòniques datables a final del segle XI. Conserva part de la volta de canó lleugerament apuntada. El mur nord presenta la construcció de dues capelles, mentre que al mur sud hi ha dues finestres de dobles esqueixada flanquejant un nínxol. Capçalera amb absis semicircular amb tres nínxols oberts al gruix del mur, separats per columnes, que sembla ser construït damunt unes estructures preexistents. La porta d'accés a l'edifici és de mig punt i s'obre al mur de ponent. Sota la nau hi ha una estança independent a l'església feta probablement per anivellar el terreny. La part de ponent, relacionada amb la reforma del segle XVII, era coberta amb voltes de rajol i llunetes, ara desaparegudes. S'hi troba el campanar, també molt malmès i diferents capelles i sales.
A la muntanya de Montmagastre, a més del conjunt format pel castell i l'església de Sant Miquel, es troben també les restes del cementiri, de l'antic poble, els antics bancals dels camps de conreu els camins de ferradura que portaven al poble, El conjunt va quedar força malmès per les trinxeres que s'hi van practicar durant l’episodi bèl•lic en el que desembocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM d ela II República, que els ‘guanyadors’ qualificaven ‘la Guerra Civil’, i de ‘Cruzada’ la jerarquia de l’església catòlica ‘oficial’ del REINO DE ESPAÑA, amb l’oposició únicament d’alguns prelats venerables.
Quan al toponim, reprodueixo de :
http://ferranalexandri.blogspot.com.es/2015/03/el-castell-de-montmagastre.html
El curiós nom de Montmagastre (o Mamagastre)
Pronunciat munmagastre, és aquest un topònim curiós que pocs s'imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de Mont- (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de Mama- (del llatí mamma 'mamella'), perquè el lloc es deia al principi Mamagastre. La documentació antiga ens indica el pas de Mama- a Mont-:
mumaqasr (en l'expedició d'Almuzàfar contra Catalunya el 1003);
Mamakastrum (en un testament sacramental del 1010);
Castro Malagastro (el 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en Mama-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb Mal-, com el castell de Malagastre del turó d'Antona, també a Artesa de Segre);
des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de Mam-: Mamagastre (1074), Mamachastri (1074), Michaelis de Mamacastro (1075);
Castrum Montmagastri (1093);
Castro de Mamagastre o Montmagastre (1280);
Castell de Muntmagastre (en el cens de 1359).
El canvi de la -a- àtona de Mama- en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l'etimologia popular va donar peu a Mont-, Munt-.
En conclusió, com argumenta Joan Coromines (Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361) l'origen de Mamagastre és MAMMAE CASTRUM 'castell (en forma) de mamella', amb el terme mamma 'mamella' aplicat a un turó d'aquesta forma, com el francès mamelon. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d'una mamella. Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera (1990), en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: "un camí que s'enfila cap al mugró de Montmagastre".
Per tant, MAMMAE CASTRUM designava 'castell del turó amamellat'. Però diu Coromines que val més MAMMA CASTRI 'turó amugronat del castell' perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.
Ho consultaré amb persones que tenen coneixement de la llengua àrab, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, i si el sa ia el gentilici que els corresponia, fins al 16 de juny de 1965 en que Montmagastre s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montargull , Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca
En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.
Catalunya us ho recompensarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada