diumenge, 13 de juliol del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA TALLADA, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. . L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA . CATALUNYA

La Mariona Massaguer Macau retratava la façana de l’església de  la Tallada 'Empordà, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, des del Concili d'Efes de l'any 431, i mal dita Santa Maria pels nostres heretges conqueridors, fou   construïda els segles XII-XIII, les primeres referències documentals sobre aquest temple daten dels anys 1279 i 1280, en què apareix com a capella del castell de la Tallada, l´any 1362 s’esmenta com a agregada de la parròquia de Verges.







El conjunt del nucli va ser fortificat, segurament durant el segle XVI, Santa Maria ocupa l'angle nord de l'antic recinte murallat de la Tallada, en la part més elevada del nucli, se li va aixecar una torre damunt de l´absis, que va servir de torre angular nord-est de les muralles.

En el segle XVIII es van aixecar les capelles laterals de la nau i la sagristia ,d’aquest període data la remodelació de la portalada, segons consta a la inscripció de la llinda de la porta d’accés.

La descripció ens explica que és un edifici d'una nau amb absis semicircular i dues capelles annexes, una a cada banda de la nau. Té volta d'arc apuntat, amb arc triomfal de mig punt i absis de volta de quart d'esfera. Exteriorment presenta una composició senzilla. La façana té porta d'accés d'arc de mig punt amb arquivoltes llisses, llinda i timpà sense decoració. A la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada. Corona a la façana un campanar de paret amb dues obertures d'arc rebaixat, situat a la banda esquerra, amb un rellotge a la part superior datat el 1937. A l' absis hi ha una obertura d' arc de mig punt atrompetada. A la part superior conserva l'obra de fortificació amb restes d'espitlleres. El material emprat en la construcció és la pedra, amb carreus d'aparell regular per a l'església i irregularment treballats a la torre superior de l' absis.

  Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada