ESGLÉSIA DE SANT PERE DE MONTAGUT. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

L’Anna Maria Marín Hernández, retratava l’església parroquial del poble de Montagut, advocada a Sant Pere, que es troba aixecada en el punt més elevat del nucli urbà, i que encara conserva restes importants de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis encara que, des de l'exterior, només és visible la part superior del central: unes dependències parroquials construïdes poc temps després d'acabada la guerra civil (1936-1939) amaguen la resta. Dins, una cornisa recorre tota la nau principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment a cada costat del temple.

Les naus laterals havien estat plenes d'altars que avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A l'esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant Pere. Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que reprodueixen testes d'homes i dones amb llargues cabelleres. L'àmplia base que la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm d'alçada (amb base) i 30cm (únicament la copa). Piques d'aigua beneïda situades a les peus de les naus, al costat de la porta d¡ingrés. Les copes són rodones, presentant la decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica. Amiden 100cm d'alçada total; 81cm de diàmetre i 19cm de l'alçada de la copa.

A destacar la ferramenta romànica de la porta de l'església situada a la façana principal a ponent, la porta conserva tota la ferramenta així com els forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina rés conserva, llevat de l' esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: "A 26 AB 1669" data que respon a l'ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern, s'assenta sobre l'extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.