dimarts, 13 d’agost del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SERRA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. FARRERA. PALLARS SOBIRÀ.

 

L’Elisa Ros Barbosa ( Barcelona, 1958 ),  reduïda a E. Ros, per obra i desgracia d’un sistema que “ invisibilitza “  a les persones, retratava l any 1982 , l’església de la Serra , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria de la Serra, per influència nefanda de l’església nacional catòlica  que  no reconeix el que s’acordava al Concili d’Efes.  L’església  està situada en un contrafort al centre de la Coma de Burg, entre dos barrancs, a ponent del poble de Farrera, des d'on surt el camí que porta als camps i al cap d'uns 500 metres de recorregut hom arriba a l'església.

És una església d'una sola nau, coronada per un absis semicircular, que ha perdut les seves cobertes originals, tant a la nau com a l'absis, i han estat substituïdes per una interessant estructura d'embigat. Aquesta estructura és formada per unes encavallades que suporten una biga horitzontal, carenera, la qual aguanta les bigues que constitueixen una coberta de doble vessant, amb carener horitzontal, que abasta el cos de la nau i l'absis, per tant, l'església ha estat sobrealçada, fet que li dona un perfil ben característic.

L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral i es conserva l'arrencada de les voltes que cobrien aquest espai. Al centre de l'absis hi ha un gran esvoranc vertical que ocupa tota l'alçada del mur.

Segons fonts orals, durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçamebt dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, fet criminal que els historiadors feixistes qualificaven de  “guerra civil”  l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal.


Al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes.

La porta se situa a la façana sud, i és resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat. A la façana oest hi ha una altra porta, que està paredada, i amb la meitat nord molt degradada, acabada en arc de mig punt.

A l'absis s'hi conserva una finestra de doble esqueixada, orientada al sud, amb l'obertura exterior formada per una llinda de pedra tosca retallada. A la façana sud de la nau hi ha tres finestres més de doble esqueixada: una oberta en arc de mig punt, a mitjana alçada, i les altres dues de llinda, situades just sota l'embigat.

Les façanes tenen com a decoració una motllura aixamfranada que forma el ràfec de l'absis.

En tot l'edifici l'aparell és de carreu petit de pedra llosenca, disposat molt ordenadament, amb evidències de reformes especialment en la seva meitat sud i cos absidial, on les juntes són molt obertes, mentre que en el mur nord es conserven els rejuntats originals, amb juntes molt grasses, amb incisions que imiten un carreuat molt rústec. Les peces singulars com els arcs de les portes i finestres i el ràfec absidial són fetes amb pedra tosca, de la qual es veuen alguns carreus inclosos en els paraments del costat sud de l'edifici. Tot l'interior és emblanquinat. En la part baixa del mur nord hi ha traces d'un mur fet amb un aparell més rústec, que pot correspondre a una primera fase constructiva. La porta oest es troba enlairada respecte del nivell actual del terreny, on sembla que hi devia haver altres estructures coetànies de l'església.

Es tracta d'una obra de concepció molt ambiciosa construïda probablement dins el segle XI, però que degué presentar problemes estructurals i obligà a fer la reforma que és anterior al canvi de la coberta.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de cultura, es comprova que l'ermita ha estat restaurada, s'han modificat tant els paraments com la coberta. Aquestes reformes s'han realitzat seguint l'estil arquitectònic tradicional pallarès.

https://www.lavanguardia.com/vida/20240813/9862014/santos-celebran-hoy-descubre-santoral-13-agosto-ctx.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25457

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Si existeixen els Goigs d’aquesta església  sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

El Pallars sobirà,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que la Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels farrerencs ,  tirvians , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada