diumenge, 29 de maig de 2016

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Tornava a Vallfogona de Ripollès, ara amb el Josep Olivé Escarré, em calia afegir l’escola a la ‘meva llista de monuments’: : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/#uds-search-results

De la Sala ens diu patrimoni Gencat ; ens trobem davant d’una edificació que ha tingut moltes transformacions al llarg del temps. De planta quadrada, es podria fer una divisió pel mig amb un eix que va de llevant a ponent. D´aquesta divisió la sud- meitat nord, encara es conserva aixecada amb baixos i tres plantes, i es distribueix interiorment en estances petites, que podrien ser zones de serveis, cuines, etc... La sud- meitat sud, està dividida en planta baixa i pis, arribant els seus murs a l’alçada de l’anterior, i es conserven les restes del que deuria ésser la planta noble amb graons salons. Aquesta part està arruïnada actualment, conservant-se només els murs perimetrals en tota l’alçada, i es fa servir com corral de la masoveria. A la planta noble s’hi arribava a través d’una escalinata exterior encara existent, situada en l’angle sud-est del castell. Al cantó nord-oest, es troba una gran torre quadrada, aixecada actualment en la seva totalitat, i recentment consolidada, doncs hi tenia una gran esquerda per la banda sud. Hom podria identificar aquest cos amb la Torre de l’homenatge, dividida en set plantes o cambres amb llar de foc a cadascuna, i amb un gran tiratge de fum únic empitrat en el mur de migdia. La torre té restes de matacans a la part superior.


M’explicava la Virginia – la masovera de la Sala – que havia nascut a Sant Bernabé, avui terme de Ripoll, i em donava pistes - que van resultar insuficients – per accedir fins la desconeguda l’església parroquial d’aquell nucli.


Retratava als masovers, la Virginia i el seu marit Josep, amb el Josep Olivé Escarré

Des de l’any 2009 Vallfogona del Ripollès ha fet utilitzant el símil de l’exèrcit alemany a les darreries de la II Guerra Mundial, ‘ un avance hacia la retaguardia’ , m’explicaven en una població que va tenir fins a tres esglésies , la Mare de Déu del Pópul – que feia funcions de capella de la Sala - ; sant Julià, amb el seu magnífic comunidor, i la Mare de Déu de la Salut, avui no tenen sacerdot resident.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada