dilluns, 9 de maig de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA CASA DESPRAT DE SANT ESTEVE D’EN BAS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a : http://lagarrotxa.net/geografia/la-vall-den-bas/can-desprat/

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feicistes encapçalats pel generla Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República la casa Desprat va ser confiscada i convertida en col•legi.

Poc abans de la retirada de les tropes republicanes, va se ocupada per soldats, deixant-la en estat de ruïna. Passat un temps va tornar a ser ocupada pels seus propietaris originals.

Aquesta casa està situada dins el poble de Sant Esteve d’en Bas i és propietat de la nissaga dels marquesos de Galtero. Al pati d’accés hi trobem una placa que indica la data de restauració de l’antiga casa i diu el següent: “En el año de Ntro. Sr. 1908 se terminó la restauración de la casa solariega de Desprat de Savasona dispuesta po el Muy Iltre. Sr. frei D. Eduardo de Casanova de Gartero de Mir y Desprat de Savasona, marqués de Galtero, caballero del hábito de Santiago. Laus Deo“.

A partir d’aquí s’accedeix a un segon pati on hi trobem una escalinata de pedra sobre la qual hi ha unes finestres gòtiques. En el mur hi veiem l’escut dels Desprat. En aquest pati hi trobem una altre placa que diu: “Segons tradició de família de Casa Desprat existia en el segle X conservant-se fins el dia d’avui l’apellit Desprat de Savasona. Se té notícia per les escripturas vellas que lo any 1277 eras senyor de la Casa de Desprat en Guillem I que est y sos ascendents havien vingut de la família dels reis d’Aragó. Consta en milícia mercedària de Ribera“.


Fotografia del blog : http://elracodelpare.blogspot.com.es/2013/01/si-em-voleu-acompanyar-de-sant-esteve.html

El marquesat de Galtero va ser concedit pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero el 1900.

Al gener de 1519 la família Fluvià de les Preses es va emparentar amb la nissaga dels Desprat pel matrimoni contret entre Martirià Fluvià i Antònia Desprat.

La capella del Sant Crist del Cementiri de Sant Esteve d’en Bas, s’aixecava a la memòria de l’esposa María de Vallés y de Mas, filla del XIII baró de la Puebla de Tornesa (Fausto de Vallés i Ferrer de Pegamans). Ens agradarà tenir noticia de qui en va ser el mestre d’obres i/o el arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El marquesat de Galtero, títol actualment caducat, va tenir una vida efímera ja que el 2on marques Guillermo de Casanova i de Vallés, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), va perdre a la seva filla única María del Rosario de Casanova y Dasí, quarta Vescomtessa de Bétera y novena Marquesa de Dos Aguas, que va morir soltera a Barcelona l’any 1923.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada