dilluns, 9 de maig de 2016

SANTUARI DE ROCAPREVERA. TORELLÓ. OSONA

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 )va ser l’autor del conjunt d’edificis que conformen el santuari de Rocaprevera de Torelló, format per dos edificis contigus, però ben diferenciats: l’església i l’habitatge de l’ermità. L’església té forma de basílica d’una sola nau amb absis semicircular, aïllat dalt del turó, producte de diverses reformes al llarg dels segles, a partir d ’un primer vestigi que poc té a veure amb la presència actual.

La reforma de Josep Maria Pericas és la que va configurar el perfil i la imatge actual, que es va apropiar de la construcció i li va conferir el seu segell i tot l’estil propi de l’arquitecte en tots els petits detalls que la composen.


El santuari se situa a la vessant nord del Puig de les tres Creus, en una petita esplanada; la façana principal de l’església, orientada a oest, s’alinea a la construcció de planta baixa i un pis que serveix d’habitatge.

L ’església es configura per la juxtaposició de diversos cossos. El tronc principal, és a dir l ’única nau, està cobert a dues vessants amb el carener paral•lel a l ’eix longitudinal de la basílica, ocult darrere un frontó de línia barroca. En la part frontal esquerra de la façana d ’aquest cos principal s ’hi adossa un campanar de planta quadrangular, i acabat amb un llanternó cilíndric coronat per una coberta en forma de con i amb un penell. Els murs del campanar són fets de carreus de pedra vistos de textura rugosa; contrasta amb la major finor amb que està tractada la part del llanternó. Al costat del campanar, centrant la façana principal, apareix la porta d’entrada al santuari, la qual és arcada i protegida per un porxo de coberta inclinada i sustentat per unes columnes dòriques.

En la façana, sobre el porxo, una fornícula ovalada resguarda una escultura de la Mare de Déu de Rocaprevera. En l ’interior, trobem un vestíbul previ separat de l ’aula de bancs dels fidels per una reixa de ferro forjat. Sobre aquest s ’aixeca el cor. Cal destacar el dessota del forjat del cor, el qual està revestit per unes rajoles de ceràmica verda vidriada, just entre els cairons i les bigues de fusta; tractament que també trobem revestint el sostre de la nau principal. Els murs de la nau són reforçats per unes arcades cegues assimilables a les tradicionals capelletes. En aquest cas, però, són tant poc profundes que no són utilitzables com a tals. Entre la nau i el presbiteri hi ha el creuer amb un cimbori, l ’altura del qual sobresurt, en l’exterior, per sobre els demés cossos, gairebé situant-se a nivell del campanar. És cobert a quatre vessants, i l’interior forma un fals sostre pla cassetonat. A cada lateral apareix un òcul practicable des de l’interior a través d’un sistema de ferratges. A partir d’aquí comença el cos de l’absis que inclou el presbiteri. L ’absis és de dos pisos: un a la part més baixa que queda sota el nivell de la nau, formant una cripta, i un segon pis, a nivell superior, on hi ha el cambril de la Verge, al qual es puja per la girola.


Des del cambril es domina tota la basílica a través d ’una obertura situada sobre el presbiteri. L’interior d’aquest absis el trobem il•luminat per múltiples vitralls policroms. En l’exterior, l’absis té la part baixa feta de carreus del mateix tipus del campanar, amb l ’aparença de sòcol força alt Aquest sòcol, de fet, es manifesta en tots els paraments exteriors de l ’església, amb un aparell regular i de textura rugosa. En el seu tambor superior, sota la cornisa, hi ha una galeria de petits arcs de mig punt i, finalment, la coberta inclinada en forma de con. L’habitatge del masover, que s’adossa a la façana sud del temple, és un edifici de línies clàssiques, de tradició popular, amb dues plantes i coberta a dues aigües, de teula àrab; el carener és paral•lel a la façana principal, que presenta tres obertures per planta, en una composició regular i simètrica. La porta principal, centrada, és de carreus ben tallats i llinda de pedra; al damunt s ’obre un balcó amb barana de ferro.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi qualificat com ‘ la Guerra Civil Espanyola’ des del feixisme, el cleptofeixisme, i fins a dates molt recents per les fonts eclesiàstiques (1936 -1939) es va destruir part de la decoració del temple; la imatge de la Mare de Déu, els retaules i altres elements foren totalment destruïts. L ’orgue es va salvar després de ser amagat amb canyes de blat de moro. S ’utilitzà l ’interior del temple com a corral de bestiar.

Després de la victòria dels sediciosos feixistes que donarà pas a la dictadura s’inicià la restauració – ens agradarà tenir noticies de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com - amb l’adquisició de noves imatges; l’escultor Josep M. Camps i Arnau (Sarrià, 29.10.1879- Gràcia 6.02.1968) féu la nova imatge de la Verge, beneïda l ’any 1940. Les obres de restauració acabaren amb la conclusió del campanar, l ’any 1947, projectat des de 1923 per l ’arquitecte J. M. Pericas. Tres anys més tard, 1951, es beneí el campanar i es donà per acabada la restauració del temple, amb la col•locació d ’una imatge de pedra a la façana del Santuari, obra de Josep M. Camps i Arnau.


L’aplec de Rocaprevera se celebra el tercer diumenge de setembre i és considerat la segona Festa Major de la vila de Torelló.

http://www.ajtorello.cat/perfil/recursos/recursos/bcil_02_35_santuari_rocaprevera.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada