diumenge, 29 de maig de 2016

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CAPSEC. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies

L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.



La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.

Hi ha dues pedres que daten les reformes, una al campanar, amb la data de 1771, i una pedra cantonera al mur nord, que diu" ANTONI GURT 1675".

L'any 1994 s'efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l'interior del temple, d'una sèrie d'afegitons que amagaven els murs originals. La porta d'entrada és al costat de migdia. La pica baptismal d'immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant.

Hi havia un Comunidor que aixopluga avui algunes tombes; val a dir que l’espai del fossar, era, i és , molt més gran del que raonablement podien precisar les generacions passades, presents – i si no canvia la mala política de distribució de la població en el territori- i futures. Per justificar aquests i altres despropòsits s’aplicava la frase castellana ‘ Doctores tiene la Iglesia’


He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural.

Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

Recollia imatges d’aquest comunidor que s’afegirà a la llista – curta – dels que hem anat trobant al llarg dels anys, i que podreu veure posant la paraula comunidor al requadre que hi ha sota el títol : CERCAR EN AQUEST BLOC, a coneixercatalunya.blogspot.com

Els Comunidor com els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – que també documentem – només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’ en aquest dissortat país nostre.

Ah!, ens encantarà rebre les vostres aportacions a l’adreça coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada