dilluns, 30 de maig de 2016

SANT SALVADOR DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA

N’havia dit alguna cosa d’aquest singularíssim edifici religiós :

L'església de Sant Salvador de Bianya va ser consagrada l'any 1170 pel bisbe de Girona, Guillem de Monells.

Va formar part, durant molt de temps, de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Refeta amb posterioritat a les Visites Pastorals del bisbat de Girona de l’any 1432 on descriuen que les esglésies de la Vall de Bianya (Santa Maria de Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Feliu del Bac, Sant Martí del Clot (o de Bianya), Sant Martí de Solamal, Sant Pere Espuig, Sant Salvador de Bianya) van resultar totalment destruïdes pel terratrèmol i es van haver de construir barraques de fusta per acollir els altars i celebrar els oficis. A l’església de Vellanacorba (Sant Miquel de la Torre), a causa del terratrèmol, les campanes eren en un bastiment de fusta al cementiri.

Trobem en relació als efectes del sisme :

Valoració:

– Ha mort molta gent a diferents llocs de la vall, entorn de 150 persones

– Diverses esglésies destruïdes a tota la vall.

-Intensitat: VIII-IX

L' actual església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera es troba al costat de llevant, formada per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada. Són molt interessants les columnes, els capitells i l'arcuació que ornen la part exterior d'aquesta finestra, com també les mènsules que decoren la part superior de l'absis.



L'església té algunes construccions afegides.

El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent.

L'any 1911 s'inauguraren unes obres de restauració, essent d'aquell moment les columnes i capitells de la porta d'entrada i els de la part interior de la finestra de l'absis.

De l’interior ens expliquen que son especialment remarcables, la pica baptismal d'immersió, que presenta una decoració en alt relleu; una ziga-zaga, , un cadenat i una soga. I la beneitera de marbre, la decoració està molt erosionada, però son visibles en un registre superior uns cercles encadenats amb fulles al seu interior, i en un registre inferior hi havia caps humans i éssers monstruosos, actualment molt deteriorats.


Fotografia de Mas Llach

Sant Salvador és la Capital de la ‘ Vall del Sentits ‘ ; el Centre d’Interpretació, a les antigues escoles Publiques, està obert cada cap de setmana d’11 a 14hores i també els festius en el mateix horari. Podeu concertar visita fora d’aquests dies i hores i també us atendran.


Per posar-vos en contactar amb el Centre d’Interpretació podeu fer-ho a través dels telèfons 660.954.971 0 del 872.005.008. També podeu enviar-los un fax al 972.29.11.47 o al correu electrònic turisme@valldebianya.cat

Patrimoni Gencat ens diu; Sant Salvador era cap de l'antic municipi fins que l'any 1969 es va unir a la Vall de Bianya.

El nucli està presidit per l'església parroquial romànica modificada per diferents afegits posteriors. La consagració del temple es va fer l'any 1170 a mans del Bisbe de Girona, Guillem, a instàncies de Ponci, Bisbe de Tolosa i, amés, abat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses; al document testimonial ve esmentat com "Sancti Salvatoris de Biania". Molt importants varen ser les reformes que a principis de segle va portat a cap Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935); les obres varen ser inaugurades el 13 d'Agost de 1911.

L'església de Sant Salvador de Bianya centra el petit nucli del mateix nom i es troba voltada de construccions adossades a ponent i a migdia, on s'obre també la plaça quadrada per on s'accedeix al temple.

Tot i les modificacions sofertes a través dels segles, és un dels exemplars romànics més interessants de la Garrotxa.

És d'una sola nau, amb volta apuntada reforçada per dos arcs torals entre els quals s'obren les capelles laterals i la sagristia afegides durant el segle XVIII. L'absis queda separat de la nau per l'arc triomfal, seguit del qual s'obren dues petites capelles quadrades. Una cornisa recorre tota la nau. La porta d'entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, juntament amb l'altar pertanyen a les obres de restauració realitzades a principis del segle XX sota la direcció de l'arquitecte noucentista Rafael Masó Valentí. El campanar d'espadanya va ser convertit en torre, amb teulat a quatre aigües, a començaments del segle XVII, tal i com consta en una pedra cantonera; "1615".

Presenta diversos elements escultòrics:

Les mènsules més destacables són les situades damunt la porta de la façana sud. Una cara d'home, amb barba i bigoti, una cara de dona, amb els cabells molt ressaltats, una cara molt desgastada que sembla un mussol i altres repartides pels murs exteriors de la nau i l'absis amb representacions geomètriques. És de les poques esglésies de la Garrotxa que té mènsules decorades a la cornisa.

L'església està ornada amb diferents capitells: a la porta d'entrada, a l'interior de la finestra de l'absis, a l'exterior de la mateixa i els que coronen les columnes de l'arc triomfal. De tots únicament són d'època romànica els de l'exterior de la finestra i els de l'arc triomfal. Aquests estan decorats, un, amb dos fullatges estilitzats molt treballats, amb una cara humana central i l'altre amb dos fullatges estilitzats treballats i una cara humana diferent a la seva oposada i amb motius d'escacs, estries i cordons.

Es conserven quatre làpides sepulcrals situades a l'interior del temple i una donada per l'hereu del veí mas Callis:

• D.O.M. JUAN AYATS PBRE. MORI LO DIA 11 DE FEBRE DEL AÑ 1872.

• D.O.M. HIC JACET JACOUS BRANCOD D BEROLM RHUJUS....

• Una datada l'any 1699 de la qual no es pot llegir la inscripció.

• .....ME HA FET SALVADOR CALLIS Y PINSACH A 16 JULIOL DE 1851

Pica d'aigua beneïda formada per les escultures de dos animals mitològics (potser llangardaixos) que un mossega el coll de l'altre. L'ornamentació és completada amb uns grans motius florals. Amida 40 centímetres de diàmetre total i 32 centímetres d'alçada.

La pica baptismal romànica és d'immersió, decorada amb motius que li donen la volta: (començant per baix) un cordó, una cadena i uns dentats. Amida 70 centímetres d'alçada i 95 centímetres de diàmetre.


El fossar està situat al darrera al costat de l'absis.

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es va perdre el retaule de gust romànic que Rafael Masó Valentí havia dissenyat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada