La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau coberta amb volta de canó que acaba amb testera plana. A ambdós costats de la nau s'obren capelles mitjançant arcs de mig punt. Les capelles del costat de ponent estan unides entre elles. A l'interior una cornisa que recorre tot el perímetre de la nau marca l'arrencada de la volta i a la zona de l'absis fa una forma mixtilínia.
L'edifici original d'època romànica és la nau central que tenia probablement un absis semicircular a migdia però al segle XVIII, moment en que es van afegir les capelles, també es va ampliar la nau cap al sud i es va canviar l'orientació de l'església.
L'església conserva una pica baptismal d'immersió romànica. Es troba en una capella lateral als peus de l'església. Té forma troncocònica i fa uns 76 centímetres d'alçada, 105 centímetres de diàmetre exterior i uns 54 centímetres de fondària. Està decorat amb un fris d'arcuacions que ocupen tota la superfície.
El lloc de Sant privat apareix per primera vegada l'any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple. L'església es documenta l'any 1017, en la carta de dotació del bisbat de Besalú. A partir del segle XII el lloc de Sant privat del Bas passà a mans dels vescomtes de Bas.
M’expliquen que únicament està habitada regularment una casa en aquest singularíssim espai.
Mentre retratava al Josep Olive Escarre, des del petit fossar adjunt a l’església, pensava que hi ha ‘més vida’ al cementiri, que a l’antic poble.
M’explicaven que les escoles anteriors a la dictadura franquista, estaven a l’edifici de l’Ajuntament i/o al indret on hi ha avui la llar dels jubilats i pensionistes. Sou pregats d’aclarir-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada