dilluns, 18 d’abril de 2016

ESGLÉSIA ‘ANTIGA’ DE SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA

L’església ‘ antiga’ de Sant Joan les Fonts es troba situada vora un meandre del riu Fluvià, en un plano inferior al del ‘ cementiri nou’, en un indret que malgrat trobar-se dins la població, es troba aïllat.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l'exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades. La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis. Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle. La nau central comunica amb les laterals a través d'arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars. Fou bastida amb pedra vermellosa del país.



La porta d'accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos. Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s'hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752. L'altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules. L'absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada. Al centre de l'absis s'obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat Sud de la façana. Per fer la porta s'empraren les restes d'un antic retaule. És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància. A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d'immersió; amida 1,20 metres de diàmetre i 82 cm d'alçada. Antigament estava adossada a un mur lateral de l'església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic. Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s'hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l'autor; d'ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

Tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l'oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d'elles es conserven dins de l'església monacal; la tercera davant la porta d'accés a la casa rectoral.

Dues amiden: 58 cm x 94,3 cm x 64 cm

La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm

Retaules neoclàssics, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, el qual havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l'antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona. És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l'associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l'església, el seu lloc primitiu.

Capitells decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).
L'església és documentada l'any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. L'any 1079, els vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva esposa Ermessenda, la van cedir al monestir de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí. Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.

L'any 1424 el priorat passà a dependre del monestir de Besalú, i del 1592 al 1835 de Sant Pere de Camprodon. Va fer funcions de parròquia fins a l’any 1936, després però , del conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.

L'edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.

L'any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l'antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX. Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l'església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada