dilluns, 18 d’abril de 2016

CASA JUVINYÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarre, al davant de la casa Juvinyà, situada dins de la població de Sant Joan les Fonts, prop de l'antic priorat de Sant Esteve (ara Sant Joan), un dels escassíssims edificis civils d'època romànica que ha arribat als nostres dies.


Patrimoni Gencat ens diu que la casa o "estai" Juvinyà és considerada dins del tipus d'edifici anomenat sala, freqüent a l'època medieval, l'estructura de la qual parteix bàsicament d'una sala única. Per la documentació es coneix l'existència d'altres construccions similars. Poques, però, s'han conservat, i la majoria, força transformades. D'altra banda, se sap que originàriament eren sales les masies que actualment conserven aquest nom. Sovint, les sales eren dins de recintes fortificats.

La casa Juvinyà és un edifici de planta rectangular de tres crugies i amb tres nivells d'alçada. Els murs són massissos i amb escasses obertures, la majoria espitlleres. A la planta principal hi havia una finestra geminada (ara mig desfeta i tapiada, amb una nova obertura) de tradició romànica, amb festejadors a l'interior. Al mur N, en aquest mateix nivell, s'obrien dues finestres de mig punt adovellades.

La planta baixa, destinada a corts, és dividida en tres crugies per arcs de mig punt. La planta noble, la sala pròpiament dita, és també un espai unitari de tres trams, habitatge únic dels seus propietaris, que en compartimentaven l'espai amb cortines o envans de fusta. S'hi accedeix per una escala exterior des del pati. La planta superior o golfes, era destinada a magatzem i graners i també als servents. S'hi devia pujar per una escala de mà.

La façana principal es prolonga en direcció Sud (cap a l'esquerra) per unir-se amb una torre de defensa de planta quadrangular. En aquesta prolongació s'obre una porta adovellada, l'únic accés a la casa Juvinyà, que dóna al pati, d'on arrenca l'esmentada escala que puja a la planta principal.

La torre és una construcció independent de la resta. Els seus quatre angles són formats per carreus i la resta de murs per carreuons petits. S'hi obren també espitlleres. Per ser una estructura independent i per l'aparell de construcció, la torre sembla anterior a la construcció de la casa. A més, la finestra geminada amb festejadors situarien la construcció ja cap al segle XIII.

L'existència de la casa Juvinyà és documentada des del segle XII i figura en molts capbreus a favor de l'antic priorat, com a "stadium sive forcia de Juvinyano" (1374).

Sabem que l'"estai"o força de Juvinyà pertanyia a Ramon de Fontibus a finals del segle XII, i que va passar a la seva filla Urraca casada amb Guillem de Juvinyà, del qual conserva el nom. Poques generacions després, l'edifici va ser venut a la família Planes. D'aleshores ençà va passar per diverses mans. En foren propietaris: Climent Cabrera, fill del vescomte de Bas, que el rebé en ser-li confiscat al seu anterior propietari que participà a la guerra dels remences. Una família pagesa del lloc. Mossèn Pere Rovira beneficiat de Sant Esteve d'Olot. Jacint Germà, orfebre olotí. La família Trinxeria. I finalment la família Masllorenç.

La casa Juvinyà, transformada i deteriorada, va atreure l'atenció del historiador local Francesc de Caula Vega, el qual, a partir de 1917, va començar-ne l'estudi i la difusió de la seva existència.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/81223/105711

l’any 1989 es procedí a una primera fase de reformes i restauració general de l'edifici i s'excavaren els interiors. En una segona fase, s'està condicionant l'edifici com a sala d'exposicions.

No trobava cap referència a l’edifici de l’escola / escoles, anteriors a la dictadura franquista, i al cens de 1930, consten 2.469 veïns a Sant Joan les Fonts. Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada