Al mur sud presenta obertures de diferent estructura: espitllera emmarcada i rectangular a la part superior, sota el ràfec. A sota el ràfec hi ha una cornisa de pedra. A la façana hi ha una porta rectangular emmarcada (llinda i pedres de descàrrega) que segons la data que hi figura a la llinda, és de 1740; a sobre hi ha un òcul, que guarda molt bé les distribucions simètriques de l'espai en sentit vertical, i que es veu rematat pel campanar d'espadanya.
La pedra és de Banyoles i l'aparell es troba en desigual factura, tot i que segurament, degut a la restauració, en alguns llocs és ben escairat.
Sembla que existia un banc de pedra que ocupava tot el recorregut de la nau.
El forrellat de la porta de l'església, és de ferro forjat. Es tracta d'una obra artesanal de molt bella i acurada factura. Pren forma de drac - serp. Es podrien establir certes connotacions i paral•lelismes amb altres forrellats existents de l'època romànica, també localitzats a la comarca de Banyoles. El de Puigpalter, si més no, sembla més elaborat ja que presenta una decoració geomètrica incisa.
L'interior de l'església, tot i que actualment es troba arrebossat, encara es pot definit l'estructura del temple del segle XII. És de planta rectangular i té un absis semicircular. La volta de canó amb alternança d'arcs perpanys o doblers, sobresurt de l'intradós de la volta i li serveixen de reforç. Hi ha una línia d'imposta al llarg del mur, marcat la separació d'aquest amb la volta. Després de l'imposta, a mode de prolongació dels arcs hi trobem un ressalt del mur que només es manifesten a l'interior i acompleixen la seva funció de reforç del mur. A l'absis, estructurat a diferent alçada que la volta, presenta una obertura en esplandit o d'esqueixada que a l'interior té forma rectangular. L'obertura de la dreta, en el mur lateral és de factura posterior, i serveix per donar claror a la nau.
M’expliquen que la figura de Sant Jaume – que presideix l’església - és obra d’un tallista anomenat Llorenç del que ningú recordava els cognoms. Hi ha també una imatge de Sant Isidre, i l’antiga imatge de guix del Sant titular.
Puigpalter era un veïnat poblat preferentment per terrissaires en el primer període cristià (preludi de la reconquesta), malgrat que al segle XII havia assolit prou importància comercial, no va ser mai una parròquia independent, sinó que va dependre sempre del monestir.
Actualment s'hi celebra missa el dia del sant patró.
A l'arc interior hi figura la data de 1786.
El forrellat de la porta de l'església, podria haver estat imitat per altres forrellats de la mateixa comarca, els quals tenen una data de factura anterior. Un exemple són els existents a l'església parroquial de les Corts i a l'església parroquial d'Orfans.
L'interior de l'església va ser reformat, segons d'inscripció que figura a un dels arcs perpanys, l'any 1786.
Els veïns tenen cura de l’edifici i s’ocupen del seu arranjament.
El topònim, la forma antiga del nom era Puigpolter deriva etimològicament segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) DECast, III, 903, , del llatí podium pultarium, ‘muntanya fangosa’.
M’expliquen que no hi havia escola en aquest nucli, i que la quitxalla anava a l’escola a ‘la Vila’, a Banyoles.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada