dilluns, 18 d’abril del 2016

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE BIANYA, DIT TAMBÉ DE SOLAMAL. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA


De Sant Martí de Bianya  o de Solamal, a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa, n’escriuen abastament,  el Jordi Vigué i Vinas,  Sant Hipòlit de Voltregà (16/2/1942), la  M. Lluïsa Ramos i Martínez ,  l’Eva Bargalló i Chaves , el  Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955)  i el  Josep M. Abril i López, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0437801.xml


Patrimoni Gencat ens dona una minsa informació de l’església de Sant Martí de Solamal ; església romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle XVIII.






La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona.


Quan al topònim actual, atès el fet que l’església és troba en una elevació del terreny, hom pensa que podria derivar etimològicament del llatí solānu, ‘de la part del sol’.


Al costat de l’església hi ha el petit fossar on descansen en la Pau del Senyor els veïns d’aquesta parròquia.



Recordava aquí el sorollós fossar de Sant Joan les Fonts

Entre 1890 i 1923, la retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923).







La diferència més apreciable és l’abandó evident de l’activitat agrícola, en la fotografia més que centenària.  


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada