De Sant Martí de Bianya o de Solamal, a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa, n’escriuen abastament, el Jordi Vigué i Vinas, Sant Hipòlit de Voltregà (16/2/1942), la M. Lluïsa Ramos i Martínez , l’Eva Bargalló i Chaves , el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i el Josep M. Abril i López, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0437801.xml
La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona.
Quan al topònim actual, atès el fet que l’església és troba en una elevació del terreny, hom pensa que podria derivar etimològicament del llatí solānu, ‘de la part del sol’.
Al costat de l’església hi ha el petit fossar on descansen en la Pau del Senyor els veïns d’aquesta parròquia.
Entre 1890 i 1923, la retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5
de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923).
La diferència més apreciable és l’abandó evident de l’activitat agrícola, en
la fotografia més que centenària.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada