N’he escrit
en alguna ocasió d’aquests petits edificis, en forma de porxo obert a tots
quatre vents, amb coberta de teula, i
situats bàsicament prop d’algunes de les nostres esglésies rurals.
Possiblement
però, algun dels lectors es preguntarà
que és, i quina funció s’exercia des d’ un comunidor?
Quan els
capellans anaven a les processons sota el pal·li, es pretenia alhora que dotar
d’especial rellevància al Crist i/o a l’advocació
que es venerava, també dignificar davant la Comunitat la persona del sacerdot
i/o prevere.
El comunidor
servia específicament aquesta segona funció i atorgava dignitat al prevere que des d’allà beneïa els
camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el
breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom
de Déu als esperits immunds que congrien
[segle XIV; del cat. ant. concrear, concriar,
provinents del. ll. concreare "crear alhora", amb possible
influx de congregare en el pas de
-ncr- a -ngr-] les tempestats que les dispersin i les allunyin.
Servia per
dir-ho en termes actuals com un ‘altaveu’
davant la divinitat.
Em sorprenia
veure i sobretot sentir, com des d’aquí amb les mans obertes, amb els palmells
mirant al Cel, s’exclamava :
Que la
maledicció de Déu caigui sobre el PP !!!!
Es feia un
silenci pesat que semblava trencar una alenada d’aire que podríem interpretar
com un , Amén !
Per
intermediació de Maria feia arribar la meva habitual pregària a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada