A la porta d’entrada, a la llinda de pedra, hi podem veure una inscripció en llatí que traduïda al català significa:
“Jeroni Sastre i Rovira, abans errant i necessitat, traslladat a Càstrum Apiària i obtingut després el càrrec d’Escrivà Major de la Superintendència General de Catalunya, al seu fill Jeroni Sastre Pascual i a la seva posteritat, nova casa construí, erigí i fundà. (1702-1728).”
Aquesta làpida va ésser col•locada pels seus descendents dos anys després de la seva mort.
Casa Sastre és un gran casal de dos pisos. És molt notable pels esgrafiats de la llarga façana que esdevenen sanefa per adaptar-se perfectament a l’arquitectura de l’edifici, però, sobretot és destacable en la presentació dels diferents oficis que hi ha en els panys de paret entre les obertures, que són veritables obres d’art.
Entre els diferents oficis destaca el de sastre (en honor al nom de la casa), el pintor, l’escultor, la filadora, el forner, el músic i el ceramista.
Cal fer esment que els esgrafiats actuals són fets a partir del 1940 tot i que abans ja n’hi havia d’altres, ens expliquen que hi ha fotografies, però com acostuma a succeir no ens les ensenyen.
L’autor de les que encara podem veure avui – tot i que força malmeses - va ser Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) un dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com Ferdinandus Serra.
Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33).
Confegí i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya: de la seva obra en sobresurten a Piera , la casa Sastre, 1941, i la casa Martí Estany; a Martorell (casa de la vila); a Vilanova i la Geltrú (can Salvador); a Barcelona (interior de la casa Cambó); a Valls (jutjat),..... El seu estil participa indiscutiblement del Noucentisme , i es basa en la tradició catalana de l'esgrafiat setcentista.
Format a l'Escola Técnica d’Oficis d’Art de la Universitat Industrial amb Antoni Gelabert i Alart (+ 16.07.1930) .
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols Morgades .
La descripció tècnica ens diu : Casa pairal de caràcter urbà degut a la morfologia de la vila que es desenvolupà al llarg del carrer o eix del camí ral. És rellevant el tractament de la façana amb uns notables esgrafiats amb temes elusius a les arts i als oficis. Sobresurten dues finestres amb gelosia. A sobre de la de l'extrem esquerre hi ha la data inscrita del 1728, i a damunt de la llinda de la porta hi figura la data de 1702-1738.
És de planta baixa i dos pisos. Té balcons de ferro en el primer pis i a les finestres del segon hi ha baranes de fusta.
Va ser reformada al 1960. No s’esmenta tampoc l’autor de la reforma.
Sou pregats d’ajudar-nos en la tasca de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i també a l’email rosellbjs@ajpiera.cat del Josep Maria Rosell Bruna, 4t Tinent d’alcaldia, i responsable de les Àrees d’Ensenyament i formació, Cultura, i Noves tecnologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada