dimarts, 9 de juliol de 2013

LA TORRE CAMPANAR DE SANT PERE D’OSOR. LA SELVA. GIRONA

Diu la crònica en relació a l’església parroquial de Sant Pere d’Osor ‘al Juliol de 1936, l'església va partir molt desperfectes; es van destruir les imatges, bona part de l'altar major i van desaparèixer tres campanes. Durant la guerra l'edifici va servir de magatzem i taller. Malgrat això, encara es conserven retaules anteriors al 1936 de segle XIX, encara que sense imatges.

Vivien aleshores quasi 1300 persones entres les Mines d'Osor, Osor, Sant Miquel de Ter, i Santa Creu d'Horta; tancaven l’any 2012 amb una població de 451 habitants, en un territori de 52,1 km²


El cridava l’atenció el campanar de planta quadrada, que destaca pels grans blocs escairats, de les cadenes cantoneres, que són d'un color vermellós. A la planta baixa hi ha una porta d'accés amb esglaons de pedra i arc rebaixat a l'entrada.

Està situat al davant de la torre ‘civil’ d’Osor, i cal suposar que s’alçava amb la pretensió infantil del ‘ i jo més ‘, no trobava cap data concreta més enllà d’una afirmació ; des de finals del segle XVIII fins a 1833 es va reformar - es refereix a l’església en el seu conjunt - en vàries etapes i es van adherir elements barrocs i neoclàssics.

La culminació del campanar sembla una reconstrucció del segle XIX, amb merlets esglaonats de rajola i una cornisa de pedra, el feixisme en els tristíssims AÑOS TRIUNFALES, no dubtava mai - almenys a Catalunya – i entre les pedres i les persones, triava les primeres, sobretot si pertanyen a la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada