ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE LA VALL D’OSOR, LA SELVA. GIRONA

A còpia d’anar i venir per aquesta Catalunya, hem acabat, per així dir-ho, afegint ‘categories i/o estils’ bàsicament en els edificis religiosos, que passaran a posar la funció per davant de la forma, fins arribar als edificis amorfs, que el mateix poden encabir un temple, que un magatzem i/o una discoteca.

La categoria de les ‘esglésies trentines’ inclou les posteriors a aquell Concili, bàsicament plantejat com una reacció enfront del Protestantisme, això provocarà un canvi radical per l’església catòlica, que en l’àmbit rural es plasmarà en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris, la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari, Aplecs i Trobades, de forma periòdica.

Deixava escrit respecte de la major part de les que així qualificava, que representaven més l’ status social dels que les aixecaven, que la seva devoció cristiana; aquest és un fet que tenen en comú amb les ‘esglésies mastodòntiques ‘, concepte que ens servirà per referir-nos als grans edificis religiosos, aixecats possiblement amb diners procedents del comerç amb les amèriques , i que es troben avui situats en entorns poc o gens habitats; per les seves proporcions en aquestes calia habitualment el concurs de més d’una persona i/o família.’

Osor assolia el sostre d’ habitants 1.374, l’any 1857, passaven per aquí sense fer soroll, la I República ( 11 de febrer de 1873- 29 de desembre de 1874), el primer feixisme , la Dictadura de Primo de Rivera ( 13 de setembre del 1923 - 28 de gener del 1930 ), la Segona República (1931-1936), el segon feixisme, la Dictadura de Francisco Franco Bahamonde (1936-78, la Democraciola que alguns consideren només un canvi ‘formal’.

Quasi en paral•lel s’anava fent i refent l’església de Sant Pere D’Osor , de la que diu la descripció tècnica , edifici de grans dimensions que ocupa un illa de cases en un turonet al costat esquerra de la carretera principal que creua Osor. Aquest turó està anivellat per una gran terrassa sobre la riera de la Noguerola. Aquesta església, transformada amb els segles, forma un conjunt arquitectònic amb la nau central, la torreta de l'extrem nord-est i el campanar de l'extrem sud-oest. Les façanes són arrebossades amb la pedra vista, concretament còdols poc desbastat i altres tipus de pedra. El cos principal de l'església consta d'una nau, amb quatre capelles per banda comunicades entre elles. La façana de l'església consta d'un gran portal adovellat amb forma d'arc rebaixat i fet de blocs de granit motllurats. A la dovella clau de l'entrada hi ha gravada la data de 1798. Sobre la porta d'accés, de fusta, hi ha una fornícula buida, una gran rosassa amb malla de ferro i una finestra d'òcul abans d'arribar al ràfec. Els ràfecs són formats per quatre fileres, dos de rajola plana i dos de teula. A la part dreta de la façana hi ha un cos més baix que té una arcada exterior i una finestra al nivell superior. A la part esquerra de la façana hi ha una petita torreta o cos rectangular, possiblement un antic comunidor. A la façana lateral, meridional, es poden veure els vestigis del temple romànic consagrat el 1125.

Al llibre d'actes de l'Ajuntament, a l’any 1805, està documentat un robatori a l'església: "La plata que se n'han emportada és la següent: dos bordons, la creu grossa, la vera creu, los encensers, la naveta i cullera dels encens, dues paus, una salpassa, que tot era de plata"

Al Juliol de 1936, l'església va partir molt desperfectes; es van destruir les imatges, bona part de l'altar major i van desaparèixer tres campanes. Durant la guerra l'edifici va servir de magatzem i taller.

Les mines d'Osor, l’explotació minera que aglutinava el major nombre de veïns va tancar l'any 1979.

Osor lluita ara per aturar la despoblació.