dilluns, 1 de juliol de 2013

FALS. FONOLLOSA. BAGES. CATALUNYA. ‘ EL FORAT NEGRE’

Em refereixo carinyosament com ‘ Forat Negre’ a les terres de la Catalunya interior, orfes de promoció des de la que també de forma ‘amable’ qualifico com Generalitat de ‘Barcelona’, i oblidades tradicionalment per la ciutadania d’aquesta nació, que de forma encertadíssima qualificava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985), pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria.

Retratava la façana del Cementeri de Fals, on penso que com va deixar escrit Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller o Miguel Fernández de Soto (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), no s’hi enterra cap traïdor.


Fals és un poble petit de llarga història, que es remunta a l'edat mitjana, ho demostren les dues torres cilíndriques, restes de l'antic castell de Fals.



Llegia d’una publicació local ; quan la frontera dels comtats cristians va avançar cap a occident, les torres van perdre la seva funció defensiva i els masos de Fals van poder prosperar i expandir-se. Es va artigar boscos, tot obrint espais per destinar-los al sembrat i a la vinya. Era dificultós, perquè gairebé no hi havia animals i la feina es feia a mà. Algunes de les cases actuals ja existien al segle XIV, com per exemple, turre blancha (Torreblanca), monte conilo (Montconill) o turre cabrera (Jaumeandreu). El nom del poble s'escrivia Falchs.

Tot el terme era dels senyors de Cardona, Vescomtes, Comtes , i Ducs a partir l’any 1482 per nomenaments dels mal dits, Reis Catòlics. Això implicava que els pobladors eren vassalls del senyor, que per treballar les terres, havien de pagar-li delmes, censos i molts altres drets. Aquest domini es va acabar ara fa uns dos-cents anys. Dels Cardona es pot dit quasi de tot, no però, parlar d’ells en termes de Catalunya, ja que sempre han estat fidels al REINO DE ESPAÑA

La pesta i la guerra civil catalana van despoblar el terme el segle XV, però després el país es va recuperar amb més forca gràcies a l'emigració de gent del nord, que va ocupar els masos deshabitats i mig ensorrats.

A finals del XVIII les cases més fortes van patir la crisi i algunes d'elles van acabar en mans dels creditors. És el cas dels masos Bosch, Oller, Grau del Pubill, Torre Sagimona i Oliveres de Cantacorbs.

Fins al segle XIX Fals tenia ajuntament, la crisis econòmica que va comportar la pèrdua de les colònies americanes, afegida a l’estultícia i corrupció de les elits politiques, va comportar mesures com la desamortització ( que va empobrir econòmica i culturalment ESPAÑA de forma irreparable ), i a concentrar municipis. Actualment des del PP s’ha endegat una ‘desamortització social’ - retallades de drets socials i civils -, i es planteja una nova concentració municipal. L’endogàmia de les classes politiques els ha idiotitzat de forma irreversible.

Fals, Fonollosa i Camps, passaven a ser un únic municipi amb una extensió de 51,67 km² i una població a darreries de 2012 de 1.438 habitants, amb una densitat de 27,83 hab/km². L’Hospitalet de Llobregat amb una extensió de 12,50 km², tenia en la mateixa data una població de 257.057 habitants, amb una densitat 20.564,56 hab/km²

Com ho deia aquell ?, Ah, si ! ESPAÑA VA BIEN !!!!!

La vinya es va anar expandint fins que es convertí en el conreu principal de les terres del terme. La població va augmentar, es van ampliar cases i se'n van fer de nova construcció. A partir de finals del segle XVIII, els amos del Tatger i Moncunill van vendre petits trossets als parcers, perquè poguessin construir-s'hi una caseta de pedra. Aquest és l'origen dels nuclis del Raval i de la Creu. Va arribar la fil•loxera i el poble es va quedar sense vinyes. Però va poder sobreviure la sotragada i aviat els pàmpols van tornar a verdejar als plans de Fals.

Les tensions socials que van provocar la Guerra Civil a Espanya també van ser presents en el nostre poble on, per sort, el conflicte no va tenir la virulència d'altres llocs. De tota manera, però, tres persones assassinades i l’església incendiada van ser algunes de les conseqüències més dramàtiques de la guerra. També hi va haver morts al front i represàlies cap als vençuts.

La destrucció per les flames de la totalitat de l'arxiu de la rectoria és un fet que dificulta molt la recerca de la història del poble. En els llibres sagramentals de les parròquies s'hi troben els noms i la relació de parentiu de la gent, i en els manuals hi ha informació sobre l'activitat econòmica del lloc.

Va arribar la crisi del sector del vi i els ceps van ser arrencats per deixar pas als cereals. Les explotacions dels petits pagesos sense terra pròpia eren difícils de mantenir, i la majoria d'aquests es van integrar en una cooperativa.

Visiteu Fals, Fonollosa, el Bages, Catalunya, i tots i cadascun dels pobles i viles del ‘forat negre’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada