SANT ROC DE MONTROIG. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, pel camí de Mont-roig a Pelagalls, i just davant del cementiri, observàvem una petita ermita dedicada a sant Roc, advocat com Sant Sebastià contra la pestilència i les malalties infeccioses.

Llegia que cada any, el 16 d’agost diada de Sant Roc, els veïns de Mont-roig compleixen el vot que van fer en temps força reculats els seus avantpassats d’honrar el sant, si es deslliuraven de la pesta que amenaçava el poble i que sembrava el pànic arreu dels humils pobles de les nostres contrades i segava la vida a molts dels seus habitants.

Quan ja l’epidèmia feia estralls a Pelagalls, el poble proper a Mont-roig i semblava ja que l’epidèmia no tenia aturador, la greu malaltia va desaparèixer gràcies als precs i invocacions dels fills dels d’aquest poble i a la intervenció de Sant Roc, al que en prova d’agraïment, el poble va construir una ermita on cada any es compleix el vot de celebrar festa i missa en honor del sant.

L’ermita de Sant Roc és de planta rectangular que mesura exteriorment 7,40 metres de llarg per 3,70 d’ample i té una alçada de 3,75 metres . Per dins està coberta amb una volta de canó, que retratava des del vidre – d’aquí la manca de qualitat- amb la Olympus.

A la paret del fons hi ha la imatge de Sant Roc col•locada sobre una peanya de fusta. A banda i banda de la porta hi ha uns seients de pedra que són els mateixos de quan aquest sector era el pòrtic de l’ermita, ja que l’edifici estava dividit en dos sectors gairebé iguals: la capella pròpiament dita i un pòrtic obert i limitat per tres arcs, que s’havia convertit en refugi de pidolaires i vagabunds que fins hi feien foc i l’embrutaven – imagino que parlem dels primer anys del segon feixisme, quan es va prohibir la mendicitat a les ciutats, i els pobres van haver de marxar-ne per evitar la presó -. Ho confirma el fet que fa molts anys es varen paredar els arcs laterals del pòrtic i la porta es va col•locar al davant de tot.

Actualment dues pilastres adossades que sostenen un arc marquen encara aquells dos espais.

Les ‘males’ politiques del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA han fet créixer exponencialment la pobresa urbana alhora que els petits nuclis rurals pateixen un abandó esfereïdor. Potser és ja el moment de recuperar els nostres ‘valors nacionals’, l’esforç, el treball, la honestedat, ... i repoblar novament aquestes terres, com es va fer a l’alta edat mitjana.

Li demanava a Sant Roc que portés fins a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !